Des de la Vall d'Eina vam pujar per carenar l'olla de Núria. És encantador caminar per dalt de Núria, llàstima que va estar tapat tot el dia, fins i tot ens van caure algunes gotes de pluja i no ens va permetre gaudir de les vistes... Vam arribar al refugi d'Ulldeter i ens vam fer un banyet al riu, com ens agrada!!!!!
L'endemà vam fer l'aproximació cap al Canigó, caminant dalt d'un altiplà fins al refugi de Marialles. A Marialles vam dormir a la cabana lliure just al costat del refugi que, per cert, tot i demanar-los que buscàvem allotjament lliure no ens van indicar l'existència d'aquesta cabana a pocs metres d'on ells eren.
I bé, un nou dia important: l'ascenció al Canigó! La pujada per Marialles força transitada, ara bé, quan vam arribar a dalt ens va semblar que tanta gent ensorraria aquell cim. Per això vam decidir baixar de seguida cap a Cortalets. A Cortalets vam menjar una bona omelette i vam continuar el camí fins a la bonica i restaurada cabana al peu del Canigó, Abric del Pinatell. El camí fins allà va ser preciós i molt poc transitat, vorejant tota la falda del Canigó, és el que anomenen el Balcó del Canigó. Un cop al refugi, després de sopar es va esdevenir un moment màgic: en Subi va gaudir d'una vetllada kumbaià! Sí, sí, vam estar cantant i tocant la guitarra amb unes companyes alemanyes que també dormien a la cabana. Jo, encantada, és clar...
El dia següent ens dirigíem cap a Amélie-les-bains, a 220m, feia setmanes que no estàvem tan baixos. Un poble que no ens va agradar gaire, la veritat, en Subi voldria utilitzar paraules més gruixudes, però no ho faré.
A Amélie vam sopar i aquella mateixa nit vam reemprendre la marxa amb els frontals muntanya amunt. A mig camí vam dormir enmig del bosc, de manera que vam tenir la companyia d'insectes de tot tipus que van impedir que tinguéssim un son plàcid. I aquest matí ens hem llevat i hem vist que les formigues havien colonitzat l'interior de les nostres motxilles en busca de menjar.
Avui ha estat el dia de travessar la frontera que ens van imposar i hem arribat al bonic poble de La Vajol, a l'Alt Empordà. Hem passat pel Coll de Lli, per on el president Companys va creuar la frontera cap a l'exili. Ara mateix ens estem prenent uns macarrons de Ca la Conxita, un encant de família, ens han acollit de meravella.
La foto d'en Subi kumbaià