Avui, un dia abans de l'11 de setembre de 2012, plena d'emocions penso en tota la gent amb qui he compartit experiències i projectes de lliuta, quan em semblava que érem molt poquets els qui a tot arreu defensàvem la construcció d'un país lliure. I on m'agrada aturar-me, somriure i posar-me nostàlgica, és en els anys a la universitat amb el BEI- Bloc d'Estudiants Independentistes, el que després va ser la CEPC-Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans. Aquesta va ser la meva escola de formació política, aquí vaig entendre el que era treballar conjuntament diverses sensibilitats i maneres de fer sota un mateix objectiu, estar a gust en entendre que no tots estàvem d'acord amb tot, treballar sense sectarismes i amb convicció, estàvem plens d'ingenuïtat, però alhora hi havia molta autenticitat. Vaig viure i aprendre què eren els Països Catalans, vaig fer moltes amistats i m'ho vaig passar teta recorrent tot el país sencer. El cocktail esplai + BEI va calar fort a la meva vida. I ara, avui i aquí n'estic contentíssima i m'agrada recordar que dedicàvem hores i hores del nostre temps sense saber que un dia tindríem un 11 de Setembre com el de demà.
Perdoneu, és una entrada ultra sentimental, res més...
Brindo per la gent del rotllo i per la mare que ens va parir!
