Divendres passat vam celebrar els 25 anys de creació del BEI, el Bloc d'Estudiants Independentistes. Vam ser un sindicat d'estudiants que al llarg dels anys 90 vam portar l'independentisme a les aules quan aquest -ara diuen- érem com a molt el 15% de la societat.A part de l'emoció que em provoca retrobar-me amb gent amb qui vam compartir un tros molt important de les nostres vides, de qui vam aprendre'ns molt i de qui considero que sóc el que sóc gràcies a aquells grans moments, aquell encontre em va reforçar la idea que els "independentistes" hem d'aprendre a saber-nos desprendre.
En un moment del sopar, l'Eduard va fer la reflexió pública dient que ara era moment de deixar pas al lideratge del procés cap a la independència a d'altres amb qui mai havíem compartit aquesta lliuta, és a dir, als no independentistes. De seguida em van ressonar les paraules d'una dona que fa unes setmanes em deia "jo no sóc independentista, però segurament votaré que sí en el referèndum". Aquesta afirmació per mi té un gran poder, i és la clau per portar-nos a una gran majoria favorable a la independència de Catalunya.
