Sortiré al carrer i participaré

CUP i Junts pel Sí,

Amb l'energia carregadíssima després d'aquest nou 11 de setembre he pres la decisió que faré campanya per vosaltres en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya del proper 27 de setembre, les dues candidatures clarament compromeses amb el trencament de l'ordre establert.
Ja em va passar a les darreres eleccions municipals i em torna a passar aquesta vegada, i sé que no sóc l'única. Aquest estiu entre les muntanyes em preguntava: què et passa? per què t'està costant tant prendre partit últimament? La complexitat et frena? El que tinc clar és que aquests 15 dies que vénen no puc ser una espectadora, sortiré al carrer i participaré.
Per les il·lusions de tantes persones d'aquest país, sobretot, per les que ho estan passant malament; perquè aquest país serà si ciutats com Badalona estan abanderant el lideratge d'aquesta revolta; per les lluites compartides amb bons amics compromesos que m'estimo molt; perquè molts referents polítics i morals que tinc ara s'han mullat; perquè penso que sou els millors que podríem tenir; perquè sé que discrepareu i no representeu el mateix; perquè estem en un moment polític molt important; perquè vull que ens governem i sé que és la campanya de la meva vida. Per tot això i més, vull contribuir a ajudar-vos a tenir la màxima força al proper Parlament de Catalunya.

Aceite, perejil y txalota

Dilluns, 24 d'agost
...aquests són els ingredients que formen part del saborós plat que ens estem prenent ara mateix a Hondarribia per celebrar que hem acabat la travessa.
De Bera de Bidasoa al Cabo Higuer, aquest ha estat el nostre darrer dia de travessa. Quatre mans, dos cors i dues ments -però sobretot 4 cames- han estat escrivint cada dia d'aquesta ruta.

Moltes gràcies!

Bascos i catalans

Recorregut: Elizondo- Eskisaroi Lepoa- Coll de Lizarrieta- Bera de Bidasoa
Horari: 8-18h
Desnivell: +1200 -1400

Avui tenim aquells nervis alegres de final de projecte. Demà ens aixecarem per darrera vegada carregant les motxilles a l'esquena.
D'Elizondo a Bera ha estat un camí llarg, però molt agradable, gaudint dels paisatges bascos, dels caserios, del temps canviant. Seguint de ple ja la GR11 hem trobat pocs excursionistes i molt bestiar. Ara que hem començat a trepitjar pobles ens agraden les converses que ens dóna la gent, els catalans caiem molt bé als bascos -i a l'inrevés també-.
Hem compartit sopar amb un noi alemany que està fent la GR11 en 25 dies!!!! (es va acostant a en Killian Jornet). Un noi molt maco, en guardem un bon record, potser demà al matí encara hi coincidirem pel camí.

Elizondo

Dissabte, 22 d'agost
Recorregut: Sorogain- Coll d'Urkiaga- coll de Zagua- Coll d'Urbillo- Elizondo
Horari: 8-16h
Desnivell: +1100 -1800

Estem a Elizondo, a 200m d'altura. Feia molts dies que no respiràvem aires de terra baixa. Elizondo és un bonic poble turístic de la vall de Barzan. No hem trobat allotjament, tots els establiments estaven plens, però ens hem espavilat per dormir en un lloc on la pluja no ens mulli.
El camí d'avui era llarg, aquests dos dies que ens queden seran així: poca dificultat, però llarga distància i gran quantitat de petits desnivells que tots junts, sumats, són més importants que en les etapes de l'alt pirineu.

El verd atlàntic

Divendres, 21 d'agost
Recorregut: Ref d'Azpegi- coll de Lepoeder- Orreaga- Auritz- Sorogain
Horari: 7.35-18.45h
Desnivell: +700 -900 (?)

Hem arribat molt d'hora a Orreaga, coincidint ja amb el concorregut Camí de Sant Jaume. Al coll de Lepoeder ens hem trobat una paradeta, allà enmig del camí, d'un paio que preparava tes, cafès i reparava botes i motxilles pels peregrins que passaven, pagant la voluntat podies escollir el que necessitessis. Un top manta a la montanyesa.
Baixada obligada fins al poble d'Auritz per comprar menjar. Allà hem fet un bon esmorzar-dinar en una taberna i després hem fet una migdiadeta perquè passessin les hores de més sol i reprendre el camí. Hem avançat camí de l'etapa de demà fins a Sorogain, a la Vall Erro, un alberg a peu de carretera.
Demà ens espera una etapa molt llarga i ja ens han avisat de l'arribada de noves pluges i baixada de temperatures. Els paisatges ja són 100% bascos, combinació de diferents tons de verds, muntanyes arrodonides, boscos de faigs i castanyers i pastures arreu. Això és nou per nosaltres i és realment molt bonic.

Mar a la vista!!!!

Dijous, 20 d'agost
Recorregut: Coll de Bagargiak- Chalet Pedro- Okabe- Coll d'Errozate- Coll d'Orgambidé- Ref d'Azpegi
Horari: 8-17h
Desnivell: +1300 -1400

Anàvem a posar per títol de l'entrada d'avui 'A la muntanya s'hi va amb mapa', hem estat dubtant, però com que hem vist l'oceà per primera vegada i, per tant, el final a tocar, ens hem tirat a la versió optimista. Tot i que no es vegi clar a la foto, al fons de tot hi ha el mar.
Molt sol i molta calor, avui ens hem torrat. L'etapa ha estat llarga. El nostre plànol tallava un tros petit de recorregut i no teníem l'itinerari sencer, però vam pensar que no ens havia de portar complicacions. Després del Coll d'Errozate ens hem posat per un barranc que déu n'hi do! Hem après que els mapes sencers són imprescindibles.
A més a més, reconeixerem -no ho digueu a ningú- que hem fet una mica de trampa en dues ocasions: en dues pistes asfaltades ens han portat una estona en cotxe. Ha estat una temptació massa gran per no caure-hi.
Ara estem al refugi lliure d'Azpegi on dormirem sota el mateix sostre una part representant dels Països Catalans: valencians i catalans dormint junts enmig del Pirineu basc.

Hem fet el cim

Dimecres, 19 d'agost
Recorregut: Cabana d'Ardané- coll de Larrau- Pic d'Ori- Leherra Mukuillako Lepoa- Coll de Bagargiak
Horari: 8-15.45h
Desnivell: +1200 -1200

Aquesta nit a la cabana de pastors hem compartit allotjament i bones converses amb una parella de francesos jubilats que estan fent l'Alta Ruta Pirinenca direcció mediterrani, déu n'hi do als 70 anys...
De bon matí hem arribat dalt la carena amb aquella sensació de ser els primers a trepitjar el coll i dir bon dia al món mentre la resta de persones encara estan mandrejant al llit. Unes vistes maquíssimes després de tres dies de boira, hem pogut veure cims que havíem deixat enrere.
Hem fet l'únic cim de la travessa, el Pic d'Ori, que és el 2000 més occidental del Pirineu. Hem baixat fins al Coll de Bagargiak on farem nit en un alberg dels Châlets d'Irati, un complex turístic molt francès.

Pirineu navarrès

Dimarts, 18 d'agost
Recorregut: Ref Jeandel (Pierre de St Martin)- Ref Belagua- Arrakogoiti- Coll de Gimbeleta- Utururdinetako Lepoa- Cabana d'Ardané
Horari: 8.30-15h
Desnivell: +500 -850

Hem sortit de la Pierre de St Martin amb l'esperança que la meteorologia fes un tomb, però no ha estat així. 
Hem fet tota la baixada fins al refugi de Belagua amb una boira i un fred que semblava que fóssim en ple hivern! Després hem encarat la carena transfronterera amb clara direcció a aquest nuvolot que no marxa des de fa dos dies. Com que el camí estava senyalitzat amb una GR ens ha estat fàcil arribar a la Cabana d'Ardané. Fa molt fred i hem anat a fer llenya per escalfar-nos.
Ara ja som plenament al pirineu de Navarra, ja hem deixat enrere el Parc Nacional dels Pirineus i les seves altures.

Boira

Sabeu d'aquells moments que la vida agafa camins no volguts i fora de les teves previsions? Quan tot agafa un to de confusió i inestabilitat? Quan et costa de veure-hi amb perspectiva i distància?
Doncs és increïble com, quan no ets capaç de veure-hi en un radi de més de 20m al teu voltant, és en aquests moments quan desenvolupes sentits que mai t'imaginaries per ubicar-te: l'oïda per escoltar el soroll de l'aigua dels rierols, o per escoltar el soroll dels ramats pasturant; l'olfacte per sentir l'olor de llar de foc de les cabanes de pastor; i la intuïció que és la motxilla que portes per anar per la vida en moments que no saps ben bé on ets. És molt important en aquests moments abstraure't de tot prejudici i idea preestablerta, les decisions han de basar-se en les evidències per construir les hipòtesis, mai a l'inrevés. I mantenir la calma i el bon humor, que encara que et perdis les boniques vistes del camí has guanyat l'aprenentatge experiencial del que és caminar sense saber on ets.

Dilluns, 17 d'agost
Recorregut: Pont de Lamarech-Pierre de St Martin
Horari: 8.10-17.30h
Desnivell: +1200 -500

Ha sortit el sol

Diumenge, 16 d'agost
Recorregut: Ref d'Arlet- Coll de Saoubathou- Coll de Pau- bón de Archerito- Cabanes d'Ansabère- Pont de Lamarech
Horari: 8.10-16.30h
Desnivell: +450 -1500

Ha tornat a sortir el sol, com un bon diumenge, i hem pogut tornar a gaudir de les vistes magnífiques d'aquest Pirineu.
Durant el primer tram hem anat coincidint amb gent que feia la rute Camille, una d'aquestes circulars que es promouen des dels refugis.
Els camins del bestiar ens han fet despistar en algun moment, però ha estat  una jornada sense problemes d'orientació. Hem gaudit de les espectaculars Agulles d'Ansabère. Un cop arribats a les cabanes i atès que era d'hora, hem decidit baixar uns 6km per la pista fins al Pont de Lamarech, on avui farem de nou un vivac al costat del riu. Si us plau, que aquests núvols grisos que tapen tot el cel no siguin l'auguri d'una nit mullada.

Perduts en la boira, però agafats de la ma

Dissabte, 15 d'agost.
Recorrsgut: Candanchú- Centre Pastoral- Sansanet- L'Espelunguère- Cabana Caillabère- Coll d'Acué- Coll d'Arlet- Refugi d'Arlet
Horari: 10.40-17.30h
Desnivell: +1100 -800

Hem sortit com dues princeses de l'hotel quan faltava no massa per les 11h (ole tu!) i quasi rodolant de l'esmorzar que acabàvem d'endrapar -un hotel no ens el tornarem a trobar en tots aquests dies i ho havíem d'aprofitar-. Avui l'etapa havia de ser una agradable i curta jornada, però els esdeveniments l'han convertit en una altra cosa.
Tot semblava meravellós i feliç: els núvols de pluja i la boira han començat a amainar; hem conegut un pastor que ens ha convidat a la seva cabana a fer un tast del formatge que ell mateix feia; dn el bos hem estat buscant ceps pels marges del camí i ens hem atipat de gerds dolços... Finalment hem arribat al suposat Coll de Lapachouaou i ens n'hem adonat que la vall que s'obria als nostres peus no tenia res a veure amb la que ens indicava el nostre mapa. Resum: ens havíem perdut. I la boira tornava a treure el nas. Sort d'un jove pastor que ens ha indicat que érem a la vall del costat. Hem pogut accedir a un pas entre les dues valls i pujant un altre coll hem anat a parar a 100m per sobre del refugi. No hem hagut de lamentar grans conseqüències a part d'alguna hora més de camí i alguns metres més de desnivell no previstos.
El refugi d'Arlet és petitó, bonic i poc concorregut a diferèncis de tots els visitats fins ara, serà perquè les altes cotes del Pirineu ja van quedant enrera.

Emboirats

Divendres, 14 d'agost.
Recorregut: cabana de Peyreget- Llac Castérau- coll de Moines- coll de Somport- Candanchú
Horari: 9-14h
Desnivell: +600 -800

Dia de pluja i boira. La boira que ahir entrava i sortia avui ha vingut per quedar-s'hi. Calia, doncs, orientar-nos bé a cada moment per no prendre'ns, tot i que de bon matí ja hem començat per un camí equivocat que hem hagut de recular.
Caminar amb pluja i boira no seria l'ideal, però pots arribar-hi a trobar el seu encant, hem intuït que ens hem perdut grans paisatges, però alhora disfrutes d'atmosferes força màgiques.
Hem arribat a Candanchú ben xops i amb molt fred, però ja ens hem refet, farem nit a un hotel i demà reprenem el camí. Candanchú és com un parèntesi de la ruta, un escenari bastant decadent... Bona nit!

El Midi d'Ossau

Dijous, 13 d'agost.
Recorregut: Ref d'Arrémoulit- Passatge d'Orteig- coll d'Arrious- Pont d'Arrious- Ref Pombie- coll de Peyreget- Cabana de Peyreget
Horari: 8.50-18h
Desnivell: +1000 -1300

Avui és un d'aquells dies dels que encara en queden molts per endavant. És d'aquells dies que et planteges si no era millor haver fet una travessa més breu i tenir més dies per estar apalancat a la platja. Tot i així no fas marxa enrera perquè saps perfectament que els dies que vénen per endavant donaran sentit a aquests moments que necessàriament han d'existir i que formen part de l'experiència del camí.
Ens hem llevat després d'una nit de llamps, trons, vent i pluja, d'aquelles per recordar. Dormíem a llit, dins un tendal annex al refugi que semblava que haguéssim de sortir volant.
Hem sortit del refugi passant pel Passatge d'Ordeig, un flanqueig força exposat de 25m equipat amb cablejat, un inici d'etapa amb un toc d'emoció. Hem baixat fins al Pont d'Arrious per començar la pujada fins al Refugi de Pombie, al peu del Midi d'Ossau -un altre d'aquestes imatges impactants de muntanya-. Com que hem arribat amb molt temps hem decidit allargar un pèl més la ruta i ens hem avançat fins la Cabana de Peyreget, una nova vista del Midi d'Ossau, on ja hem sopat i estem fent el nostre ritual de cada vespre abans d'anar a dormir: un te calentó i escriure l'entrada al diari de travessa -aquesta vegada amb paisatge boirós-.
Seguim sense cobertura, demà tenim previst arribar a Candanchú, on ens civilitzarem una mica.

Deixem enrere els 3000 del Pirineu

Dimecres, 12 d'agost
Recorregut: Ref Wallon-Marcadau-  Coll de la Faixa- Ref Respumoso- Embassament d'Arriel- Coll d'Arrémoulit-Ref d'Arrémoulit
Horari: 7.40-16.55h
Desnivell: +1300 -900

Avui hem estat uns professionals. Ens hem llevat ben d'hora, ben d'hora, ens hem alimentat a consciència i hem fet la ruta a ritme còmode, però amb poques parades. L'etapa es mereixia aquesta atenció, com havíem previst ha estat forta per la distància i pel tipus de terreny, sobretot el darrer tram que eren grans blocs de pedra, que dificultava molt la progressió.
Fins al Refugi Respumoso, a la vessant espanyola, hem anat amb un amic d'Elx que vam conèixer la nit abans al refugi que està fent la GR11. El camí d'avui ha recorregut tota la falda sud del Balaïtous, l'últim de tots els 3000 de la carena que deixarem definitivament a les nostres esquenes.
Amb 7 hores de marxa a les cames i per assolir el nostre punt de destí hem hagut de superar un últim port de muntanya, el Coll d'Arrémoulit, ha estat segurament el moment més dur de la jornada.
Ara som al refugi d'Arrémoulit, finalment avui sí que dormirem en un llit (per això fem aquesta cara de feliços a la foto). Un refugi molt autèntic al peu del Pic Arriel.

Avui ens hem cuidat

Dimarts, 11 d'agost

Recorregut: Ref Oulettes de Gaube- Coll de Mulets- Llac d'Arratille- Ref Wallon
Horari: 8-13.20h
Desnivell: +500 -800

Avui ha estat una etapa tranquil.leta, de recuperació. Ens hem acomiadat del Vignemale per apropar-nos cap a la zona del Balaitous. Hem arribat molt d'hora al Refugi de Wallon, on teníem previst acabar la jornada. Hem pensat d'avançar una mica més, però eren 5h més fins a trobar el proper punt per poder dormir coberts en cas de pluja. Com que diuen que demà ve mal temps hem preferit quedar-nos a Wallon, descansar, un bon bany al riu i rentar la roba bruta. I la veritat és que ens està anant molt bé. Igualment ens tocarà tornar a fer vivac, no estem aconseguint trobar un llit disponible a cap refugi dels que arribem.
Demà toca etapa llarga i dura amb previsió de mal temps, per tant, millor agafar forces pel que vingui.

Una terrassa davant del Vignemale

Dia 10 d'agost.
Recorregut: Cabana prop de Bujaruelo-Puerto de Banataura- Embassament d'Ossoue- Ref Bayssellance- Ref Oulettes de Gaube
Horari: 8.45-19.30
Desnivell: +1600 -1100

Hem fet nit en una petita cabana a una hora del Refugi de Bujaruelo. Però tot i que ens pensàvem que estàvem sols, a mitja nit hem tingut convidats, un parell de ratolins han estat jugant amb nosaltres tota la nit. Això ha provocat que ens hàgim aixecat amb molta més son i cansament del desitjable.
Avui ha estat una etapa llarga i amb molt desnivell, i les cames i el cap encara no estan adaptats del tot. Malgrat tot hem passat per llocs amb vistes espectaculars: el Circ de Gavarnie, les glaceres del Vignemale nord i sud, pujats al coll de Hourquette d'Ossoue hem pogut observar les llunyanes vistes del Pirineu que d'aquí uns dies trepitjarem. I hem descobert una nova cara del massís del Vignemale des d'on estem ara escrivint aquest post, a la terrasseta del Refugi d'Oulettes de Gaube. Què bonic, què gran, sembla posat especialment per a tu, perquè no puguis parar de mirar-lo.
Ens espera una nit fresca de vivac, que segur que gaudirem amb un cel que està -de moment- ben estrellat, esperem que segueixi així.

Escalfament de l'etapa 0

Finalment hem arribat a Torla, pels que no el conegueu és el poblet que et convida a entrar cap a la Vall d'Ordesa, una de les zones més magestuoses del Pirineu. Des del Puente de los Navarros hem iniciat ja definitivament la travessa, el que li hem dit Etapa 0, perquè és l'aproximació per pujar ja cap a dalt la carena.
Hem arribat al Refugi de Bujaruelo amb força temps i hem avançat una mica més, fins a una cabaneta, per demà fer més portable els 1000m de desnivell que haurem de fer de bon matí per travessar cap a la frontera amb França i anar cap al massís del Vignemale.
Aquí teniu una foto d'en Subi fent una de les coses que més li agrada quan arribem al lloc on dormim. No cal que us digui que l'aigua està glaçadeta, glaçadeta.

San Lorenzo 2015

Estem fent nit a una Huesca tenyida de verd, comparses i calimotxo. Comencen les festes de San Lorenzo!
Però nosaltres ens n'allunyarem per refugiar-nos a la muntanya, demà pujarem amb bus fins a Torla i allà ens endinsarem caminant ja fins a San Nicolás de Bujaruelo. Avui ha fet molt mal temps, veiam si demà s'arregla una mica.

S'ha d'acabar tot el que es comença: Pirineus 2015

L'agost del 2012 en Jordi i jo vam estar 22 dies travessant el Pirineu català, vam començar a Conangles i vam acabar al Port de la Selva. El del 2013 van ser menys dies i vam fer els tres circs del Pirineu Aragonès: Gavarnie, Estaubé i Troumouse i vam continuar cap a Biadós fins arribar a Benasque.
I aquest 2015 hem decidit fer la part que ens falta i acabar l'Alta Ruta Pirinenca en direcció oest: des del Vignemale fins a Irun. Tenim la sensació que hem d'acabar alguna cosa que vam començar, la veritat és que aquestes metàfores vitals són més meves que d'en Subi, però per tots dos té un significat especial fer el que ens hem proposat fer durant aquestes vacances. 

Hem planificat 15 dies de camí, del 9 al 24 d'agost:

ETAPA 0, 9 d'agost: deixem la furgoneta a Irun i en transport públic arribem a Torla des d'on ens aproximem fins a San Nicolás de Bujaruelo

ETAPA 1, 10 d'agost: Bujaruelo- Refugi de Baysselance

ETAPA 2, 11 d'agost: Refugi de Baysselance- Refugi Wallon

ETAPA 3, 12 d'agost: Refugi Wallon- Refugi d'Arrémoulit

ETAPA 4, 13 d'agost: Refugi d'Arrémoulit- Refugi de Pombie

ETAPA 5, 14 d'agost: Refugi de Pombie- Coll de Somport

ETAPA 6, 15 d'agost: Coll de Somport- Refugi d'Arlet

ETAPA 7, 16 d'agost: Refugi d'Arlet- Circ d'Ansabère

ETAPA 8, 17 d'agost: Circ d'Ansabère- La Pierre St Martin

ETAPA 9, 18 d'agost: La Pierre St Martin- Refugi d'Ardané

ETAPA 10, 19 d'agost: Refugi d'Ardané- Coll de Bagargiak

ETAPA 11, 20 d'agost: Coll de Bagargiak- Refugi Azpegi

ETAPA 12, 21 d'agost: Refugi Azpegi- Orreaga

ETAPA 13, 22 d'agost: Orreaga-Eliozondo

ETAPA 14, 23 d'agost: Eliozondo- Coll de Lizuniaga

ETAPA 15, 24 d'agost: Coll de Lizuniaga- Irun

Aquells que us vulgueu afegir només heu de decidir l'etapa, carregar motxilla i cap amunt. Però pels que preferiu fer-ho des de la distància, aquí al bloc anirem explicant l'experiència de la ruta.
Bones vacances!!!

VAIXELL DE GRÈCIA

VAIXELL DE GRÈCIA

Si per les albes veieu passar un vaixell
besant les aigües del mar bressol dels déus,
feu-li senyal, que pugui veure on som
i caminar amb nosaltres cap al nord.

Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó,
no penseu mai que ho hagi perdut tot,
que el poble sempre podrà inflar el velam
per guanyar onades fetes de por i de sang.

Vaixell que plores igual que plora el meu,
que duus la pena i el dol que porta el meu,
vaixell de Grècia, que no t'enfonsi el tro,
infla les veles que anem al mateix port.

Lluís Llach

Escollir a Badalona

Tarda de diumenge retrospectiva. He repassat els escrits, vídeos i actes de campanya que vam fer Accent, un grup d’independents, ara fa 4 anys quan vam decidir presentar-nos a les eleccions municipals de Badalona conjuntament amb ERC i Reagrupament. I m’he posat a comparar-ho amb la situació actual de la ciutat a les portes de les municipals d’aquest 2015.

Per primera vegada des que tinc dret a vot em costarà escollir quina papereta depositaré a la urna d’unes eleccions municipals. I m’alegra molt que sigui així. Per primera vegada escolliré i no decidiré, tindré més debats interns, sí, però això és una bona notícia. Aquest any tinc dos candidats, dues candidatures que vull que guanyin les eleccions a Badalona: la Dolors Sabater encapçalant Guanyem Badalona en Comú; i l’Oriol Lladó al capdavant d’ERC-Avancem-MES. Dues persones amb qui he compartit lluites, inquietuds de ciutat i amistat. Dues persones intel·ligents, sensibles i molt poc conformistes amb elles mateixes i amb l’entorn. Dues persones que s’entenen amb les persones que no pensen el mateix que elles. Són l’antítesi del “polític professional”. No vénen de la política institucional, porten molts anys fent política a la ciutat, vénen del carrer, del carrer organitzat que vol una ciutat diferent. Encapçalen unes candidatures que volen construir des dels barris una ciutat de l’equitat, que no sigui coneguda per una falsa imatge de conflicte social entre veïns de procedències diverses. Treballen per una ciutat on els seus representants polítics no juguin a confondre parlant de problemes de la immigració i l’incivisme quan del que estem parlant és del gran problema de la desigualtat social. Representen dos espais imprescindibles perquè des de l’àrea metropolitana dotem de contingut la sobirania, la construcció del nou país que estem fent ja entre tots. Unes candidatures que desitjo que sigueu claus perquè un alcalde del PP deixi de desgovernar la ciutat de tots i totes les badalonines.

Quina alegria per la ciutat! Us desitjo molt bona feina ara i després del 24 de maig!