En Lluís Llach escriu per mi el final d'aquest viatge. Aquestes lletres m'han vingut a molts moments als llavis mentre corria per algun racó d'aquest fantàstic país.
i els lladres dels pobres on són?
on són els qui han robat a la misèria?
on dormen els qui han pres dels qui no tenen?
i qui els empaita?
i on s’amaguen?
Un cor a Barcelona
Canto el somni dels teus ulls
perquè en ell perviu tot el que estimo,
hi ha un poema de futur
en l'anhel que t'omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama.
Un no sé què
Això vol dir que ja s'acaba? Vaja, ja m'estava acostumant a llegir-te!
ResponEliminaEspero que el retorn et vagi igual de bé i que segueixis amb el bloc, amb d'altres temàtiques.