dilluns, 27 d’agost del 2012

I caminem per poder ser i volem ser per caminar

Aquí asseguda al tren cap a Barcelona...pensant en la història que carrega sobre l'esquena aquest Pirineu, els seus camins d'exili, les fronteres imposades, són molts els indrets carregats de simbolisme per aquest petit país nostre... Pensant també en els moments bonics de la travessa. Els banys als rius, les nits sota els estels, les arribades als colls, els refugis acollidors, els sopars de càmping gas, les converses, els ànims i somriures d'en Subi.
En fi, començant ja a construir el record que em quedarà gravat a la memòria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada