Alps 2016

Aquest agost anem a descobrir els Alps, a fer un petit tast del que serà el nostre primer alpinisme.
Volem trepitjar tres zones: Zermatt, a Suïssa; Chamonix, a França; i Aosta, Itàlia. Ens agradaria també, si el temps ens acompanya i el mal d'altura no ens fa males passades, estrenar-nos en els primers 4.000.

Lluís Cortés

Divendres es va morir l'estimat amic Lluís Cortés, amic i generós protector dels meus pares i germans. Aquí reprodueixo el poema que va fer el meu pare -a qui en Lluís el va batejar com un Sant- evocant el pi que vam plantar fa temps a un revolt entre Fórnols i Cornellana en record seu.
Gràcies per tot, Lluís!


EL PI DEL PARE LLUÍS CORTÉS

D'un casal de Cornellana de Cadí,
fou ressò d'esperit que pujà el cel
per qui en pregària per joves, de matí,
sortia cercant el Déu de fruit de mel.

Sortós qui ensopega per la contrada
amb home de bé que prest set fa amic,
que en somriure et fon subtil covada
i el miratge, en verger de conreu ric.

Quant turment de consciència llibertada.
Quanta trifulga d'escrúpols descobert.
Quanta torta formació redreçada.
Quant de conhort retrobat mig del desert.

Si de la Teologia s'esdevé missatge
i bescanvia la paraula en compromís
sobren les barreges de copatge
per entendre el misteri del paradís.

Així ha estat d'en Lluís Cortés l'imant
que entremig d'un món baldat, sense control,
ha deturat el gairell caminant
que ha retrobat l'alegria i el consol.

Captivats pel seu influx meravellós
hem plantat a peu de la serralada
un pi desarrelat d'altre lluny terrós,
com eixí de sa Mallorca aimada
s'arrancà amb rels d'esperit generós
per trasplantar-se en terra catalana.

El pi vincle com qui fita amb el braç,
sa esguard guaita la Vansa i Tossa Pelada
fins l'indret d'Ossera dalt d'un cabàs,
perdent-se amb el riu per la gorjada.

Àdhuc veu el cementiri de Fórnols,
poble vigia de la ciclopea mola
que des d'un turó postrat i de genolls
cabussa davant el gegant quant tremola
enmig de tempestes, llamps i sorolls.

Del quadre diürn segueix la volta del cel
on mil llums fulguren la nit del Cadí
I ajeu, la plena lluna, l'ombra del pi
sobre el rost de la serra, guaitant estels
I el parpelleig d'estrelles del Déu diví.

Pel Lluís, vida, és el goig de viure.
L'encís d'amor, Jesús el Natzarè.
El seu desig, joia per l'home lliure
amb qui esper des de l'horitzó serè
l'arribada de suau brisa que alleuja
i acaricia la cara de solcs, desfeta,
per dura jornada de feina ben feta.


                  Josep M Vallès i Santomà

Sense reproducció no hi ha producció

Ahir vaig fer el trajecte en tren venint de Barcelona al costat d'una mare i un fill. L'escena era el fill -d'uns 40 anys en endavant i amb clares evidències de patir alguna mena d'addicció- reclamant a la mare un avançament econòmic. La mare, una dona que passava els 70, amb aquella serenor de saber que el millor pel seu fill -tot i la mala estona pública que li estava fent passar- era negar-se a una concessió d'aquest tipus, mostrant una actitud de NO mantingut, ferm, serè, segur i plàcid, però allà, sense abandonar-lo, al seu costat. Vaig pensar 'Quant patiment que ha hagut de viure aquesta dona...'. I de seguida vaig connectar amb les dones del món, les mares del món i amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Avui em faig més conscient que el feminisme és imprescindible per la construcció d'aquest món nostre. Aquesta fermesa constant, serena i segura de lluitar per canviar les estructures que ens fan funcionar gràcies a les dones, però sense la visibilitat de les dones. Que com diu el Bloc Violeta de Badalona Sense reproducció no hi ha producció.

Que tinguem un revolucionari 8 de març!

 

Quan la injustícia empresona la justícia. Carta a Marcel Surià

MARCEL SURIÀ
Brians 1
Ap. de correus 1000
08760 Martorell


Estimat Marcel,

No ens coneixem. Sóc la Pilar Vallès, visc a Badalona. Vaig llegir que et posaven a la presó i vaig llegir l'article que l'Andreu Barnils et dedicava a Vilaweb. Al final d'aquest article hi sortia l'adreça per poder-te enviar cartes. Com que la ràbia i la incomprensió em superaven, vaig pensar que -com a mínim- podia enviar-te una carta mostrant-te el meu suport perquè aquest temps que et toqui estar entre reixes et sigui més lleu i et faci sentir menys sol.

A més a més hi sumo que la meva família per part de pare són del Pla del Penedès, i hi tinc un lligam molt especial amb tota aquesta contrada. I sé que en aquestes terres hi fan néixer bona gent, com tu, que amb la teva voluntat d'ajudar les persones injustament apartades i discriminades de la societat, desobeïu les lleis imposades perquè sabeu que provoquen injustícia. Sàpigues que amb la teva actitud reforces que les persones continuem creient en les persones i en la humanitat. I alhora, amb l'actitud de la Justícia, reforcen que cada vegada creiem menys en aquest sistema opressor.

Desitjo de tot cor que en aquest estat nou que ja estem construint el fem per les persones, perquè no hi hagi oprimits i sigui una eina al servei de la llibertat i la justícia social, on la injustícia MAI MÉS empresoni la justícia.

T'envio una forta abraçada de tot cor,

Pilar

Badalona, 6 de març de 2016

Sortiré al carrer i participaré

CUP i Junts pel Sí,

Amb l'energia carregadíssima després d'aquest nou 11 de setembre he pres la decisió que faré campanya per vosaltres en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya del proper 27 de setembre, les dues candidatures clarament compromeses amb el trencament de l'ordre establert.
Ja em va passar a les darreres eleccions municipals i em torna a passar aquesta vegada, i sé que no sóc l'única. Aquest estiu entre les muntanyes em preguntava: què et passa? per què t'està costant tant prendre partit últimament? La complexitat et frena? El que tinc clar és que aquests 15 dies que vénen no puc ser una espectadora, sortiré al carrer i participaré.
Per les il·lusions de tantes persones d'aquest país, sobretot, per les que ho estan passant malament; perquè aquest país serà si ciutats com Badalona estan abanderant el lideratge d'aquesta revolta; per les lluites compartides amb bons amics compromesos que m'estimo molt; perquè molts referents polítics i morals que tinc ara s'han mullat; perquè penso que sou els millors que podríem tenir; perquè sé que discrepareu i no representeu el mateix; perquè estem en un moment polític molt important; perquè vull que ens governem i sé que és la campanya de la meva vida. Per tot això i més, vull contribuir a ajudar-vos a tenir la màxima força al proper Parlament de Catalunya.

Aceite, perejil y txalota

Dilluns, 24 d'agost
...aquests són els ingredients que formen part del saborós plat que ens estem prenent ara mateix a Hondarribia per celebrar que hem acabat la travessa.
De Bera de Bidasoa al Cabo Higuer, aquest ha estat el nostre darrer dia de travessa. Quatre mans, dos cors i dues ments -però sobretot 4 cames- han estat escrivint cada dia d'aquesta ruta.

Moltes gràcies!

Bascos i catalans

Recorregut: Elizondo- Eskisaroi Lepoa- Coll de Lizarrieta- Bera de Bidasoa
Horari: 8-18h
Desnivell: +1200 -1400

Avui tenim aquells nervis alegres de final de projecte. Demà ens aixecarem per darrera vegada carregant les motxilles a l'esquena.
D'Elizondo a Bera ha estat un camí llarg, però molt agradable, gaudint dels paisatges bascos, dels caserios, del temps canviant. Seguint de ple ja la GR11 hem trobat pocs excursionistes i molt bestiar. Ara que hem començat a trepitjar pobles ens agraden les converses que ens dóna la gent, els catalans caiem molt bé als bascos -i a l'inrevés també-.
Hem compartit sopar amb un noi alemany que està fent la GR11 en 25 dies!!!! (es va acostant a en Killian Jornet). Un noi molt maco, en guardem un bon record, potser demà al matí encara hi coincidirem pel camí.