Civilització després de 5 dies

Avui hem arribat a Graus amb la intenció de baixar a Tavascan a comprar alguna cosa de menjar pels propers dies. Hem estat aquests 5 primers dies sense veure massa civilització.
De les fonts del Garona, al peu del Refugi de Saboredo, vam pujar cap al Port de la Bonaigua, d'allà vam anar cap al Refugi d'Airoto, un refugi lliure súper xulo i molt utilitzat per pescadors. Venint del Parc Nacional d'Aigüestortes, aquesta zona fins a Alós d'Isil, totalment desconeguda i molt poc transitada.
D'Alós d'Isil ens vam enfilar cap al Montroig, déu n'hi do la pujada...uf... Ens va caure la primera pluja de la travessa mentre baixàvem cap al refugi, però tot i la meva por no va ser més que una refrescadeta agradable. Hem dormit a una cabana de pastor solets encenent la llar de foc.

Migdiada a la riba del Noguera Pallaresa

Agafant ritme, que això és dur!

Doncs sí, ja estem immersos en la travessa. I la veritat és que més d'un moment ens ve al cap "23 dies caminant???? Ens ho vam pensar bé?" Els primers dies en tot nou projecte són durs, ja ho sé, ja ho sé i no cal precipitar-se...
A la primera etapa vam arribar al Refugi de la Restanca, ens van servir un sopar fantàstic que ens ha anat de conya per l'etapa d'avui. Vam acabar amb un bonic vivac sense gens de fred...
I avui havíem d'acabar al Refugi Colomèrs, però hem avançat una mica l'etapa i ja estem de camí al Porth dera Bonaigua. I estem a punt de posar-nos a dormir aquí, al costat de les fonts del Garona.
Si tot va bé, doncs, demà ja deixarem la Val d'Aran i ens endinsarem cap al Pallars Sobirà.
Penjo la foto del gran sopar d'avui, en Subi pobre està passant fam...

De Conangles al Port de la Selva

Se'm fa gros escriure una ruta a peu des de Conangles a la Val d'Aran fins el poble del Port de la Selva. Són molts dies, moltes hores de camí i de convivència en el cansament i la veritat és que pot passar de tot. En fi... aquesta és la intenció, i el camí ja ens anirà portant quina serà la meta. Demà sortim de Badalona cap a la boca sud del Túnel de Vielha.

Aquesta és la planificació de la qual partim, ja anirem explicant com transcorre l'aventura: http://ves.cat/biOX

Els preparatius

Ahir vam fer la primera cimera per preparar la ruta d'aquest agost: travessar els Pirineus des de la Vall d'Aran fins el Cap de Creus seguint l'Alta ruta pirinenca i la GR-11

L'àguila negra

Una cançó de Maria del Mar Bonet que feia moltíssim temps que no tenia present, i ara TV3 amb "No me la puc treure del cap" l'he recuperat. És molt bonica i em porta molt enrere...


Un bon dia, o potser una nit,
prop del mar jo m'havia adormit
quan, de cop, el cel s'omple de llum
i un ocell negre surt sense venir d'enlloc.

Lentament, les ales bategant,
lentament, ell anava girant.
Prop de mi, el batec s'acabà
i, com caigut del cel, l'ocell es va aturar.

Els ulls eren de color robí
i les plomes de color de nit.
I al seu front, mil raigs de to suau,
l'ocell, rei coronat, portava un diamant blau.

Amb el bec la cara em va tocar,
el seu coll em vaig trobar a la mà.
Fou llavors que jo vaig saber qui,
imatge del passat, volia tornar amb mi.

Bon ocell, porta'm amb tu al país
d'altres temps, sigues el meu amic.
Com abans, en somnis clars d'infant,
estels i més estels collirem tremolant.

Com abans, en somnis clars d'infant,
com abans, damunt d'un núvol blanc,
com abans, tu i jo el sol encendrem
i a l'illa del record la pluja llançarem...

L'ocell negre tombà els ulls al sol,
cap al cel tot d'una emprengué el vol.

En construcció. Fent país

Aquí podeu llegir el primer article que escric al Mirador de la recén publicació de la comarca.