dimecres, 31 de març del 2010

L'Onclo Marcel

Acabo d'arribar de l'enterrament del tiet d'un molt bon amic meu. L'Onclo Marcel -així és com l'anomenaven- tenia 75 anys i li va agafar un vessament cerebral el dissabte passat. Darrerament tinc el costum en els enterraments de familiars dels meus amics de voler conèixer les persones que s'han mort. Quan era petita em feia molt respecte i una certa por, però ara m'agrada poder mirar un mort, sembla que d'aquesta manera no m'amagui tant davant la mort o, com a mínim, intenti afrontar-la com una part inevitable de la vida. Tornant a l'Onclo Marcel, recordo haver-lo vist poques vegades en vida, però pel que he pogut veure avui i pel que el meu amic m'ha explicat era un nexe d'unió fonamental en la vida d'aquesta família. Durant la cerimònia, el capellà amb una tendresa finíssima ha anomenat l'Onclo Marcel com una persona que "havia fet un pacte amb els àngels per no créixer, per ser sempre un nen petit". L'Onclo Marcel era disminuït psíquic. Realment ha estat una cerimònia de comiat tendra, bonica i sincera.

dimarts, 30 de març del 2010

Retorn a la blocosfera

Torno amb un nou bloc. El bloc l'havia utilitzat, sobretot, per dos dels meus viatges: Palestina i Índia. I després vaig aprofitar-lo a compta gotes per escriure alguna cosa sobre obres de teatre i esdeveniments culturals que creia interessants. Ara que el recomenço -m'agrada veure-hi certa continuïtat- tampoc tinc clar per on anirà, però fa tota la pinta que serà un diari personal obert al públic on suposo que m'expressaré, opinaré i compartiré amb vosaltres aquest nou moment de la meva vida.
Gràcies per ser-hi!