diumenge, 28 de setembre de 2008

Taj Mahal, experiencia estètica


Recordo a la universitat que el professor Antoni Mari ens va parlar de l'experiència estètica. Ahir quan vaig veure el Taj Mahal des de la terrassa de l'hotel on m'estic, de seguida vaig notar que allò era exactament el que ens intentava explicar. És la sensació que no hi ha suficient aire per respirar, de debo, el Taj es sublim. Nomes recordo tenir també aquesta sensació quan vaig veure el Duomo de Florencia.
Avui m'hi he passat 8 hores, m'he despertat a les 5 del mati per contemplar-lo mentre sortia el sol i després he anat a visitar-lo. He fet una migdiada de 2 hores a la cara nord, els fengshuistes diuen que es la que te mes energia, el que és encantador de l'India és que pots dormir i estirar-te a qualsevol racó que et vingui de gust, entre la calor i que molta gent no té casa, és una acció molt quotidiana.
El Taj és el símbol de l'amor i sembla que Agra és la ciutat mes romàntica de l'India, i de seguida es nota, mai m'havien tirat tants piropos com aquí: "el Taj Mahal és molt bonic, però tu encara ho ets mes".
Això de l'India cada dia és millor.

dissabte, 27 de setembre de 2008

Ganga River


Arribo a Rishikesh, travesso el pont de Ram Kula i estic sobre el riu Ganges. Ostres... te una forca!!! Em va deixar meravellada. L'endema al mati em vaig dedicar a estar-me hores i hores a un gath deixant que passessin les coses: una conversa amb una familia que venia a purificar-se; un bon bany de peus (encara no m'atreveixo a banyar-m'hi sencera); els nanos demanant-me rupies; una vaca que semblava que m'estigues protegint d'alguna cosa; pero el millor de tot va ser la conversa amb unes dones que estaven assecant els seus sharis despres d'un bon bany purificador, no em va fer falta saber indi per comunicar-m'hi. De veritat que aquest riu s'ha de veure una vegada a la vida, com a minim...
Rishikesh esta ple d'ashrams, de ioguis i de gent que es dedica a pregar per tota la humanitat. Hi ha una part de tot aixo que pot ser molt interessant, pero el turisme fa de barrera i dificulta coneixer-ho amb sinceritat.

dijous, 25 de setembre de 2008

La lluita amb els animals II


Tot allo d'ahir nomes era una introduccio al perillos mon dels animals. Quan vaig arribar a la nit a l'habitacio va ser terrible, es passejaven escarbats pel meu llit!!!! I despres van apareixer uns animalets voladors llefiscosos. La veritat es que em vaig haver de muntar una barricada antinsectes que flipes: relec, mosquitera, llencols, cordills... I avui els micos m'han atacat tambe, l'unic animal que em protegeix es la vaca.

dimecres, 24 de setembre de 2008

La lluita amb els animals

Des que estic per aquí que encara no havia aparegut cap escarbat al meu viatge. Doncs avui ha estat el dia. M'estava dutxant a plena consciencia quan de cop he vist aquella cosa negra al terra. Passant absolutament dels preceptes religiosos indus, he agafat un pot i l'he esclafat sense pensar-m'ho ni un moment. Potser ha pagat la culpa que no tenia, però és que ahir els mosquits em van matxacar viva, no paro de rascar-me en tot el dia i necessitava desfogar-me. Segurament estava predestinat a aquest final i ja es deu estar reencarnant en algun altre esser viu.

dimarts, 23 de setembre de 2008

Shimla, la vida quotidiana


Shimla, la capital d'Himachal Pradesh. Una ciutat que ni m'imaginava que m'hi aturaria, no m'he trobat cap turista que en parles. Es una ciutat on es veu clarament el vestigi colonial britanic, avui he anat a esmorzar a l'Indian Coffe House, ple de senyors indis parlant, homes de negocis d'estetica britanica en un espai a l'estil Circol Catolic de Badalona. Aqui he descobert la vida quotidiana d'una ciutat rica, no massa diferent al nostre quotidia, nomes que aqui la majoria de gent passa pel temple abans d'anar a l'escola o a treballar. I jo he fet el seguent: comprar el diari (l'Indian Express que es en angles) i llegir-lo asseguda a un banc de la placa; visitar la biblioteca municipal fullejant alguns llibres i mirant com els organitzen; fer una volta per l'ajuntament passejant-me per les taules plenes de paperassa, impressionant la burocracia que tenen; escoltar els bombers del parc central de l'estat com m'explicaven la darrera operacio salvament despres de les fortes pluges que havien fet caure uns arbres sobre el mercat tibeta; i anar al cinema i aguantar fins el final una pel.licula de Bollywood, tenia alguns elements molt graciosos, pero era tan dolenta.
I ara si que ja em sembla que fa molt temps que estic per aqui, ara ja comencare a baixar mes cap al sud, on impera el caos i la calor, pero aqui dalt hi tinc massa fred (potser m'acabare menjant aquestes paraules).

dissabte, 20 de setembre de 2008

Free Tibet


Porto gairebé tres dies a McLeod Ganj. És el poble on hi ha la residencia oficial del govern tibetà a l'exili, on viu el Dalai Lama. Aquesta zona és molt tranquil·la: muntanyes, fred, pocs vehicles... Un paisatge completament diferent al que he vist fins ara. Ahir vam visitar les escoles i cases d'acollida dels refugiats, estan organitzades d'una manera exemplar. La lluita per la supervivència com a poble és el que dóna sentit a la seva existència actual, per això em sembla que la implicació en els projectes comunitaris és tan alta. M'encantaria que els mestres catalans parlessin amb tanta motivacio de la tasca que es fa a les nostres escoles com ho va fer ahir la noia que ens va acollir. I avui m'he passat una bona estona al monestir amb els monjos tibetans, he estat parlant amb una monja molta estona, m'hauria agradat molt poder anar al monestir on viuen elles, però crec que ja no tindre temps. Aquí passa com amb la majoria de coses: les dones queden menys visibilitzades i a voltes les descobreixes massa tard. Ni el budisme se n'escapa d'aquest fet.
A aquestes altures del viatge les emocions comencen a fer el seu efecte, la capa protectora que portava els primers dies va caient de mica en mica, hi ha coses que ja em molesten, el temps comença a relativitzar-se, confonc el dia de la setmana que som i alhora també noto que tot m'esta passant massa ràpid. La sensació que sóc una tastaolletes és constant aquí, tot és tant, tant, tant... que és impossible d'abarcar. Em sembla que m'hi haure d'anar acostumant.

dimecres, 17 de setembre de 2008

El Temple Daurat


Ahir vam arribar a Amritsar després de mes de 7 hores en tren. El tren ja és tota una aventura, però vaig acabar bastant cansada. Em pensava que a Amritsar tot seria una mica mes tranquil, que el caos circulatori i el soroll disminuirien, però no! No ha estat així, Amritsar és una ciutat india i no pot decebre'ns i escapar-se del caos com si res. Amritsar esta a la província del Punjab (d'on son molts dels indis que viuen a Barcelona), és el territori on hi viuen la major part de sikhs. Aquí hi ha el Temple Daurat, un lloc de pelegrinatge impressionant, milers i milers de persones hi venen cada dia. Aquest temple acull de manera gratuïta tots els peregrins siguin de la religió o nacionalitat que siguin i nomes accepten donatius. Els menjadors comunitaris son enormes, ahir vaig anar-hi a sopar, però el menjar d'aquí m'esta costant molt i vaig haver de fer un sobresforc per acabar-me l'arros. També estic dormint a les habitacions d'acollida, hi fa una mica de calor, els llits son una mica durs i ens visita un petit ratolinet, però esta forca net, la veritat és que podria ser molt pitjor. Entrar al Temple em serveix de refugi, és un lloc molt tranquil on s'hi respira molta clama, i això -us ho asseguro- és un be molt preuat per una estrangera com jo enmig de l'India. El mes curiós de tot plegat és com poden tenir aquests espais de pau al costat del caos mes extrem, em costa molt d'entendre aquest contrast.

diumenge, 14 de setembre de 2008

Meeec, meeec, ja soc aqui!!!!

A aquests teclats no hi trobo ni els accents ni la c trencada i l'amo del ciber no m'ajuda gaire...

Aquest es el soroll per excel.lencia de l'India: meec, meeec, meeec. La botzina de qualsevol vehicle, es un no parar.
Despres d'estar 24 hores entre avions i aeroports i de suportar tres aterrissatges (que per les persones que tendim al mareig no son gaire agradables), he arribat a Delhi. La parada a Mumbai ha estat molt maca, l'Amin m'ha vingut a buscar a l'aeroport i m'ha portat a esmorzar a casa la seva mare, viu amb la seva filla a una petita xabola a un barri dels voltants de l'aeroport, tot molt escas, pero m'han preparat un esmorzar de reina! Amb l'Amin em retrobare la darrera setmana i estarem junts coneixent Mumbai. A Delhi dormo a un hotel de la zona del Pahar Ganj, em sembla que es prop del centre, pero encara m'he d'orientar i ubicar-me perque fa massa poquet que he arribat.
Ahir hi va haver un atemptat a Delhi mateix, pel centre, la veritat es que des d'aqui em costa d'entendre ben be que passa, segurament des de Badalona em seria mes facil informar-me'n, ja es curios, oi?
Doncs res, amb ganes de tot plegat.

dissabte, 13 de setembre de 2008

Cap a l'Índia

Me'n vaig a dormir que d'aquí menys de 4 hores m'he d'aixecar per agafar el vol cap a Mumbai. El dia esperat ja ha arribat i ara mateix em costa una mica de creure. En aquests moments tan sols tinc una por: adormir-me demà al matí.

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.


Lluís Llach

dimarts, 2 de setembre de 2008

Pànic i llibertat


Ja he tingut la primera conversa amb un indi (per telèfon i en anglès!!!!). Es diu Amin i és de Mumbai. Sembla que és un gran contacte per descobrir aquesta ciutat el més semblant a com la viuen ells mateixos, ja veurem... I ara mateix tot apunta que quan arribi agafaré un vol el mateix dia cap a Delhi.
Puc traçar el trajecte que vulgui a cada moment.