Tenement Museum

Ja sabia que venir a Nova York significava visitar uns quants museus. Però m'ha fet especial il.lusió que el primer fos el Tenement Museum. És un museu que posa en valor l'aportació de la immigració en la configuració i construcció de la ciutat. La botiga del museu també està especialitzada en llibres -i també mertxandatge- sobre aquest tema i organitzen conferències de debat i sensibilització. M'ha agradat del museu també l'orientació experiencial que té. La museïtzació de les experiències vitals. La ruta que jo he fet era en un dels pisos de l'edifici comunitari -tenement- del 97 Orchard St, al Lower East Side. L'han mantingut tal i com hi vivien els llogaters, i una guia et va explicant la història real de les dues famílies que, en moments històrics diferents, vénen d'Europa a buscar millor vida. Orientat fonamentalment a un públic americà, no et trobes estrangers. Reflexions sobre el dret a la ciutadania, la identitat, els processos de dol, el racisme. Res més actual pot estar-te dient un museu.
A Catalunya tenim un Museu d'Història de la Immigració, ja és un pas, però podríem fer tants museus d'aquest tipus a tants barris de les nostres ciutats...

El Pont de Brooklyn

És aquella imatge que ha sortit a tantes pel.lícules, llibres, obres de teatre, fotografies. Travessar-lo per anar de Brooklyn a Manhattan em va encantar. Cert que hi ha molts turistes, però gairebé ni els veia...
Estic vivint a Williamsburg, a la zona on s'hi van traslladar els jueus ultraortodoxos i han creat allà la seva comunitat, les seves escoles i sinagogues. Pel que he llegit al llibre Historias de Nueva York d'Enric Gonzàlez, molts d'ells són els que han anat anant a viure als assentaments jueus a Palestina, els que recordo que anaven amb fusells pels carrer de les zones ocupades, la branca més fantàtica que fa una funció primordial en l'ocupació de Palelstina. Inevitable passejar-m'hi i no prendre partit. M'ha transportat a la visita que vaig fer a Palestina l'estiu del 2005.
Abans de travessar el Pont vaig passejar-me pel barri de Dumbo i el Parc de Brooklyn Bridge, a la riba del East River. Molt recomanable.
Ja a Manhattan vaig voler anar a la Zona 0, on han fet el Memorial 9/11, en homenatge a les víctimes de l'atemptat de les Torres Bessones. Molt sobri i molt impactant. Hi ha un arbre que va quedar intacte, encara el conserven com un símbol d'esperança.
Estant a la zona dels negocis financers no podia no passar-me per Wall Street a veure la Borsa i després a la Reserva Federal a veure si olorava els lingots d'or. Aquí pots veure clarament com patriotisme i diners van de la mà, moltes banderes nordamericanes. El poder va de bracet bàsicament perquè per això seveixen els estats.
Finalment vaig agafar un ferry que connecta Manhattan amb Staten Island, és la manera de veure l'Estàtua de la Llibertat a distància sense pagar ni un dòlar. Bonic trajecte on també divises l'skyline de NY.
I ja quan era fosc -per recomanació d'en Marcel- vaig agafar el metro fins a Times Square. Hipnotitzant, però força barroer i poc sostenible, ara, s'ha de veure.

NYC

Vol d'11 hores Barcelona-Philadelphia-New York. Feia temps que no feia un viatge sola i crec que sóc més poruga que abans. Obro una nova etapa a la meva vida i em va semblar que havia d'aprofitar per fer un viatge ritual de pas. No havia estat mai ni a NYC ni als Estats Units.
Els controls aeroportuaris són més abundants i més intensos que en altres llocs. El policia que m'ha fet l'entrevista d'estrangeria m'ha insinuat que no tenia cap raó per tornar al meu país i que voldria quedar-me com a immigrant il.legal. A l'estil més ianqui patriòtic li he estat a punt d'explicar que estem a punt de la independència del meu país i que no m'ho volia perdre per res del món.
Estic allotjada a Williamsburg, a Brooklyn, un dels barris de NYC. En un apartament compartit amb altres turistes, quan he entrat a l'apartament he pensat que m'havia passat i que potser podria haver escollit una cosa una mica més adequada a la meva edat, no? Però com que tot estava tan car...En fi, siguem positius i sembla una bona ubicació que podrà ser un bon camp base per conèixer aquesta ciutat que tinc ganes que em comenci a parlar. De moment estils de carrers com si els hagués vist milions de vegades -són les pel.lícules-, casernes i cotxes de policia, cotxes molt grans i multitud de taxis grocs. Me n'estic sortint, però m'està costant més l'anglès del que em pensava, espero acostumar-m'hi ràpid.
Després d'aquest grilled chicken sandwich me n'aniré a dormir a veure si supero el jetlag rapidet i demà al matí com una rosa.

Monte Cervino/Matterhorn

Les dues cares del Monte Cervino (Itàlia)/Matterhorn (Suïssa). 500 accidents mortals pesen sobre les parets d'aquest imponent cim. Hem caminat per la falda de les Grands Muralles fins arribar al Refugio Riondé duca degli Abruzzi, al peu del Cervino. Allà hem pujat fins a 3.000m en direcció l'Aresta del Leone -la via italiana clàssica per accedir al cim- com si volguéssim tocar les parets d'aquesta impressionant muntanya. Vistes al Breithorn, Monte Rosa i el Gran Paradiso al fons de tot. Després hem baixat fins a Cervinia, un no-poble ple de botigues i restaurants dedicats a l'esquí i els esports de muntanya, molt lleig, la veritat... Aquesta vall és més humida, similar a Zermatt i Chamonix.
I aquest ha estat el comiat d'aquest tastet als inacabables Alps: una meravella. Fins aviat!

Gran Paradiso

Hem fet el cim! El Gran Paradiso (4.061m) és el cim dels Alps més alt ubicat en territori exclusivament italià. Perquè el Mont Blanc/Monte Bianco encara que ens pensem que és francès, està a la frontera entre França i Itàlia, se'n disputa la seva nacionalitat i els italians el reivindiquen com el seu cim més alt.
El dia 7 d'agost vam fer l'aproximació pujant al Refugio Vittorio Emanuele II des del poble de Pont, van ser una mica més de dues hores. Allà vam fer-hi nit i a les 3h de la matinada d'avui dia 8 ens hem despertat per esmorzar i començar a pujar al cim a les 4h. Han estat unes dues hores d'ascensió amb frontal amb una bona estona en terreny nevat i gelat. Després hem travessat la glacera i fins als peus del cim on hem hagut de fer cua per arribar-hi. Sí, tu!!! Ja ens havien avisat que a dalt es liava un merder de ca l'ample: encordades entrant, encordades sortint per un petit pas una mica exposat. El més perillós d'aquest pas m'ha semblat més la multitud que s'hi acumula que no pas el propi pas. I així, després de cinc hores hem arribat al nostre segon 4.000 amb un cel espectacular, aquest sí, les nostres cames ens han pujat els 2.100 metres de desnivell obligats per assolir-lo. La sensació de fer alta muntanya exclusivament amb els teus propis mitjans.
I ara a Pont a punt de menjar-nos un pizza italiana que estem esperant amb candeletes!!!

Mer de Glace i Chamonix

La Mer de Glace, el glaciar més concorregut dels Alps. Vam pujar-hi amb la intenció de dormir al Refugi de Couvercle, la previsió de tormenta ens va fer tirar enrere als peus de la paret, no ens vam veure amb cor de desfer les escales de les parets verticals que accedeixen al refugi en ple mal temps.
Ara ja estem a Itàlia a la Vall d'Aosta, amb la mirada cap al Gran Paradiso.

Breithorn

Avui hem fet el Breithorn (4.183m), el nostre primer 4.000. És un cim molt fàcil, els remuntadors et deixen a 3.800m. Tanmateix les vistes dels glaciars i de l'espectacular Cervino valen molt la pena. Alhora ens ha servit per tastar ja el mal d'alçada -l'única manera d'aclimatar-se- i fer una estona pràctiques controlades d'autorescat.
Hi hem pujat des del poble de Zermatt, a la vessant de Suïssa, un poble on estan prohibits els cotxes i l'accés només es pot realitzar amb tren o bé amb taxis autoritzats.