Sense reproducció no hi ha producció

Ahir vaig fer el trajecte en tren venint de Barcelona al costat d'una mare i un fill. L'escena era el fill -d'uns 40 anys en endavant i amb clares evidències de patir alguna mena d'addicció- reclamant a la mare un avançament econòmic. La mare, una dona que passava els 70, amb aquella serenor de saber que el millor pel seu fill -tot i la mala estona pública que li estava fent passar- era negar-se a una concessió d'aquest tipus, mostrant una actitud de NO mantingut, ferm, serè, segur i plàcid, però allà, sense abandonar-lo, al seu costat. Vaig pensar 'Quant patiment que ha hagut de viure aquesta dona...'. I de seguida vaig connectar amb les dones del món, les mares del món i amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Avui em faig més conscient que el feminisme és imprescindible per la construcció d'aquest món nostre. Aquesta fermesa constant, serena i segura de lluitar per canviar les estructures que ens fan funcionar gràcies a les dones, però sense la visibilitat de les dones. Que com diu el Bloc Violeta de Badalona Sense reproducció no hi ha producció.

Que tinguem un revolucionari 8 de març!

 

Quan la injustícia empresona la justícia. Carta a Marcel Surià

MARCEL SURIÀ
Brians 1
Ap. de correus 1000
08760 Martorell


Estimat Marcel,

No ens coneixem. Sóc la Pilar Vallès, visc a Badalona. Vaig llegir que et posaven a la presó i vaig llegir l'article que l'Andreu Barnils et dedicava a Vilaweb. Al final d'aquest article hi sortia l'adreça per poder-te enviar cartes. Com que la ràbia i la incomprensió em superaven, vaig pensar que -com a mínim- podia enviar-te una carta mostrant-te el meu suport perquè aquest temps que et toqui estar entre reixes et sigui més lleu i et faci sentir menys sol.

A més a més hi sumo que la meva família per part de pare són del Pla del Penedès, i hi tinc un lligam molt especial amb tota aquesta contrada. I sé que en aquestes terres hi fan néixer bona gent, com tu, que amb la teva voluntat d'ajudar les persones injustament apartades i discriminades de la societat, desobeïu les lleis imposades perquè sabeu que provoquen injustícia. Sàpigues que amb la teva actitud reforces que les persones continuem creient en les persones i en la humanitat. I alhora, amb l'actitud de la Justícia, reforcen que cada vegada creiem menys en aquest sistema opressor.

Desitjo de tot cor que en aquest estat nou que ja estem construint el fem per les persones, perquè no hi hagi oprimits i sigui una eina al servei de la llibertat i la justícia social, on la injustícia MAI MÉS empresoni la justícia.

T'envio una forta abraçada de tot cor,

Pilar

Badalona, 6 de març de 2016

Sortiré al carrer i participaré

CUP i Junts pel Sí,

Amb l'energia carregadíssima després d'aquest nou 11 de setembre he pres la decisió que faré campanya per vosaltres en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya del proper 27 de setembre, les dues candidatures clarament compromeses amb el trencament de l'ordre establert.
Ja em va passar a les darreres eleccions municipals i em torna a passar aquesta vegada, i sé que no sóc l'única. Aquest estiu entre les muntanyes em preguntava: què et passa? per què t'està costant tant prendre partit últimament? La complexitat et frena? El que tinc clar és que aquests 15 dies que vénen no puc ser una espectadora, sortiré al carrer i participaré.
Per les il·lusions de tantes persones d'aquest país, sobretot, per les que ho estan passant malament; perquè aquest país serà si ciutats com Badalona estan abanderant el lideratge d'aquesta revolta; per les lluites compartides amb bons amics compromesos que m'estimo molt; perquè molts referents polítics i morals que tinc ara s'han mullat; perquè penso que sou els millors que podríem tenir; perquè sé que discrepareu i no representeu el mateix; perquè estem en un moment polític molt important; perquè vull que ens governem i sé que és la campanya de la meva vida. Per tot això i més, vull contribuir a ajudar-vos a tenir la màxima força al proper Parlament de Catalunya.

Aceite, perejil y txalota

Dilluns, 24 d'agost
...aquests són els ingredients que formen part del saborós plat que ens estem prenent ara mateix a Hondarribia per celebrar que hem acabat la travessa.
De Bera de Bidasoa al Cabo Higuer, aquest ha estat el nostre darrer dia de travessa. Quatre mans, dos cors i dues ments -però sobretot 4 cames- han estat escrivint cada dia d'aquesta ruta.

Moltes gràcies!

Bascos i catalans

Recorregut: Elizondo- Eskisaroi Lepoa- Coll de Lizarrieta- Bera de Bidasoa
Horari: 8-18h
Desnivell: +1200 -1400

Avui tenim aquells nervis alegres de final de projecte. Demà ens aixecarem per darrera vegada carregant les motxilles a l'esquena.
D'Elizondo a Bera ha estat un camí llarg, però molt agradable, gaudint dels paisatges bascos, dels caserios, del temps canviant. Seguint de ple ja la GR11 hem trobat pocs excursionistes i molt bestiar. Ara que hem començat a trepitjar pobles ens agraden les converses que ens dóna la gent, els catalans caiem molt bé als bascos -i a l'inrevés també-.
Hem compartit sopar amb un noi alemany que està fent la GR11 en 25 dies!!!! (es va acostant a en Killian Jornet). Un noi molt maco, en guardem un bon record, potser demà al matí encara hi coincidirem pel camí.

Elizondo

Dissabte, 22 d'agost
Recorregut: Sorogain- Coll d'Urkiaga- coll de Zagua- Coll d'Urbillo- Elizondo
Horari: 8-16h
Desnivell: +1100 -1800

Estem a Elizondo, a 200m d'altura. Feia molts dies que no respiràvem aires de terra baixa. Elizondo és un bonic poble turístic de la vall de Barzan. No hem trobat allotjament, tots els establiments estaven plens, però ens hem espavilat per dormir en un lloc on la pluja no ens mulli.
El camí d'avui era llarg, aquests dos dies que ens queden seran així: poca dificultat, però llarga distància i gran quantitat de petits desnivells que tots junts, sumats, són més importants que en les etapes de l'alt pirineu.

El verd atlàntic

Divendres, 21 d'agost
Recorregut: Ref d'Azpegi- coll de Lepoeder- Orreaga- Auritz- Sorogain
Horari: 7.35-18.45h
Desnivell: +700 -900 (?)

Hem arribat molt d'hora a Orreaga, coincidint ja amb el concorregut Camí de Sant Jaume. Al coll de Lepoeder ens hem trobat una paradeta, allà enmig del camí, d'un paio que preparava tes, cafès i reparava botes i motxilles pels peregrins que passaven, pagant la voluntat podies escollir el que necessitessis. Un top manta a la montanyesa.
Baixada obligada fins al poble d'Auritz per comprar menjar. Allà hem fet un bon esmorzar-dinar en una taberna i després hem fet una migdiadeta perquè passessin les hores de més sol i reprendre el camí. Hem avançat camí de l'etapa de demà fins a Sorogain, a la Vall Erro, un alberg a peu de carretera.
Demà ens espera una etapa molt llarga i ja ens han avisat de l'arribada de noves pluges i baixada de temperatures. Els paisatges ja són 100% bascos, combinació de diferents tons de verds, muntanyes arrodonides, boscos de faigs i castanyers i pastures arreu. Això és nou per nosaltres i és realment molt bonic.