Divendres es va morir l'estimat amic Lluís Cortés, amic i generós protector dels meus pares i germans. Aquí reprodueixo el poema que va fer el meu pare -a qui en Lluís el va batejar com un Sant- evocant el pi que vam plantar fa temps a un revolt entre Fórnols i Cornellana en record seu.
Gràcies per tot, Lluís!
EL PI DEL PARE LLUÍS CORTÉS
D'un casal de Cornellana de Cadí,
fou ressò d'esperit que pujà el cel
per qui en pregària per joves, de matí,
sortia cercant el Déu de fruit de mel.
Sortós qui ensopega per la contrada
amb home de bé que prest set fa amic,
que en somriure et fon subtil covada
i el miratge, en verger de conreu ric.
Quant turment de consciència llibertada.
Quanta trifulga d'escrúpols descobert.
Quanta torta formació redreçada.
Quant de conhort retrobat mig del desert.
Si de la Teologia s'esdevé missatge
i bescanvia la paraula en compromís
sobren les barreges de copatge
per entendre el misteri del paradís.
Així ha estat d'en Lluís Cortés l'imant
que entremig d'un món baldat, sense control,
ha deturat el gairell caminant
que ha retrobat l'alegria i el consol.
Captivats pel seu influx meravellós
hem plantat a peu de la serralada
un pi desarrelat d'altre lluny terrós,
com eixí de sa Mallorca aimada
s'arrancà amb rels d'esperit generós
per trasplantar-se en terra catalana.
El pi vincle com qui fita amb el braç,
sa esguard guaita la Vansa i Tossa Pelada
fins l'indret d'Ossera dalt d'un cabàs,
perdent-se amb el riu per la gorjada.
Àdhuc veu el cementiri de Fórnols,
poble vigia de la ciclopea mola
que des d'un turó postrat i de genolls
cabussa davant el gegant quant tremola
enmig de tempestes, llamps i sorolls.
Del quadre diürn segueix la volta del cel
on mil llums fulguren la nit del Cadí
I ajeu, la plena lluna, l'ombra del pi
sobre el rost de la serra, guaitant estels
I el parpelleig d'estrelles del Déu diví.
Pel Lluís, vida, és el goig de viure.
L'encís d'amor, Jesús el Natzarè.
El seu desig, joia per l'home lliure
amb qui esper des de l'horitzó serè
l'arribada de suau brisa que alleuja
i acaricia la cara de solcs, desfeta,
per dura jornada de feina ben feta.
Josep M Vallès i Santomà
