Illes acollidores

Ja torno a ser a Badalona, ahir van començar les festes i em retorbaré amb els meus amics. Aquests dies a les Illes han estat perfectes, perfectes. Formentera és el paradís dels Països Catalans, no em pensava que m'agradaria tant. La comissió de festes de Santa Maria va convidar en Tomeu a fer la xerrada Un full de ruta per a la llengua catalana a les Illes Balears i vam aprofitar per estar-nos-hi uns dies més disfrutant de les platges, el menjar i les postes de sol. La fama de multitud d'italians és certa, però tot i ser tan petita hi ha racons d'absoluta solitud on només hi trobes sargantanes que et passen pel damunt si estàs fent la migdiada sota un pi. Res, un racó fantàstic on m'hi he passejat ben feliç pentinada amb dues trenes i un vestidet de platja.
I Mallorca també està plena de racons, les carreteretes d'interior són xulíssimes i hi ha cales on hi pots estar sola, la fama dels alemanys és molt relativa, realment si volem podem fer creure tòpics que no responen a la realitat, que sempre és més complexa i més interessant. El dimecres vaig anar al concert d'Antònia Font i Obrint Pas que s'organitzava en contra el tancament de Som i Serem Ràdio al poble de Porreres. Em va sorprendre la poca eufòria d'Antònia Font, a mi m'agraden molt, però en el concert ni els mallorquins ni el grup van mostrar massa emoció, només la cançó de Weah Yeah va despertar una mica els ànims, potser és que des d'una visió principatina m'esperava un esclat de bogeria.
Res, que molt i molt bé. L'acolliment ha estat immillorable, no sé si és el caràcter dels mallorquins o el ritme que imposa la insularitat, però m'he sentit més que com a casa.