Quan era a Badalona ja vaig pensar que em faria gràcia anar a veure un partit de baseball. D'aquest esport no en sé massa, només recordo les regles del joc que m'encantava jugar a les colònies i campaments: el 'pitxi'.
Doncs ahir al vespre vam anar a veure un partit dels Mets, vam anar-hi la Coline -una noia francesa que he conegut a Williamsburg- i jo. Ens van aconseguir un lloc millor que pels 27 dòlars que havíem pagat, vam tenir sort!
Un partit aquí és un show. Hi ha moments que sembla que el partit sigui el de menys. Hi ha unes grans pantalles on hi passen moltes coses a part de la informació sobre la trajectòria del bategador o el pitcher. Quan la càmera t'enfoca i tens la sort de sortir en pantalla has de fer-te un petó amb la teva parella i tothom t'aplaudeix. En els canvis d'equip bategador fan jocs i concursos amb el públic: una cursa de cotxes de plàstic, una carrera per aconseguir un regal, un concurs de preguntes sobre les regles del baseball, etc. Tot patrocinat per alguna marca, clar! Aquestes coses en menor mesura ja les estem veient als partits de bàsquet de l'ACB, però no arriben ni a la sola de la sabata a l'espectacle d'aquí.
A NYC hi ha dos equips de baseball: els Yankees i els Mets. Els primers ho guanyen tot, excepte aquesta temporada que no els ha anat massa bé - m'ho va recordat gratament la parella que seia al costat nostre-. Va ser enmig del partit on aquesta parella ens va informar que acabava d'haver-hi una 'explosió intencionada' al barri de Chelsea amb 25 ferits. Chelsea és un lloc concorregut i turístic, sobretot un dissabte a la nit. Jo vaig estar tot el dia per aquella zona visitant-la. Tanmateix no he notat res diferent pels carrers després d'aquest succés.
Tornant al partit. Va ser una gran experiència per conèixer i anar entenent una mica més formes de vida americanes. I és talment com a les pel.lícules i sèries. Veus molta gent molt obesa, però molt, menjar ràpid súperdolent i abundant. Són simpàtics, divertits i oberts. El més impactant va ser quan van fer un petit homenatge a un soldat nordamericà seguidor dels Mets que assistia al partit. El van enfocar a la gran pantalla, ell vestit de soldat i ensenyany una medalla que el condecorava. Tot el públic es va aixecar d'empeus a aplaudir-lo. Banderes americanes onejant a la pantalla i fotos d'altres soldats aficionats dels Mets en les seves zones de destinació. Gran aclamació.
Doncs ahir al vespre vam anar a veure un partit dels Mets, vam anar-hi la Coline -una noia francesa que he conegut a Williamsburg- i jo. Ens van aconseguir un lloc millor que pels 27 dòlars que havíem pagat, vam tenir sort!
Un partit aquí és un show. Hi ha moments que sembla que el partit sigui el de menys. Hi ha unes grans pantalles on hi passen moltes coses a part de la informació sobre la trajectòria del bategador o el pitcher. Quan la càmera t'enfoca i tens la sort de sortir en pantalla has de fer-te un petó amb la teva parella i tothom t'aplaudeix. En els canvis d'equip bategador fan jocs i concursos amb el públic: una cursa de cotxes de plàstic, una carrera per aconseguir un regal, un concurs de preguntes sobre les regles del baseball, etc. Tot patrocinat per alguna marca, clar! Aquestes coses en menor mesura ja les estem veient als partits de bàsquet de l'ACB, però no arriben ni a la sola de la sabata a l'espectacle d'aquí.
A NYC hi ha dos equips de baseball: els Yankees i els Mets. Els primers ho guanyen tot, excepte aquesta temporada que no els ha anat massa bé - m'ho va recordat gratament la parella que seia al costat nostre-. Va ser enmig del partit on aquesta parella ens va informar que acabava d'haver-hi una 'explosió intencionada' al barri de Chelsea amb 25 ferits. Chelsea és un lloc concorregut i turístic, sobretot un dissabte a la nit. Jo vaig estar tot el dia per aquella zona visitant-la. Tanmateix no he notat res diferent pels carrers després d'aquest succés.
Tornant al partit. Va ser una gran experiència per conèixer i anar entenent una mica més formes de vida americanes. I és talment com a les pel.lícules i sèries. Veus molta gent molt obesa, però molt, menjar ràpid súperdolent i abundant. Són simpàtics, divertits i oberts. El més impactant va ser quan van fer un petit homenatge a un soldat nordamericà seguidor dels Mets que assistia al partit. El van enfocar a la gran pantalla, ell vestit de soldat i ensenyany una medalla que el condecorava. Tot el públic es va aixecar d'empeus a aplaudir-lo. Banderes americanes onejant a la pantalla i fotos d'altres soldats aficionats dels Mets en les seves zones de destinació. Gran aclamació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada