dimecres, 19 d’agost del 2015

Hem fet el cim

Dimecres, 19 d'agost
Recorregut: Cabana d'Ardané- coll de Larrau- Pic d'Ori- Leherra Mukuillako Lepoa- Coll de Bagargiak
Horari: 8-15.45h
Desnivell: +1200 -1200

Aquesta nit a la cabana de pastors hem compartit allotjament i bones converses amb una parella de francesos jubilats que estan fent l'Alta Ruta Pirinenca direcció mediterrani, déu n'hi do als 70 anys...
De bon matí hem arribat dalt la carena amb aquella sensació de ser els primers a trepitjar el coll i dir bon dia al món mentre la resta de persones encara estan mandrejant al llit. Unes vistes maquíssimes després de tres dies de boira, hem pogut veure cims que havíem deixat enrere.
Hem fet l'únic cim de la travessa, el Pic d'Ori, que és el 2000 més occidental del Pirineu. Hem baixat fins al Coll de Bagargiak on farem nit en un alberg dels Châlets d'Irati, un complex turístic molt francès.

Pirineu navarrès

Dimarts, 18 d'agost
Recorregut: Ref Jeandel (Pierre de St Martin)- Ref Belagua- Arrakogoiti- Coll de Gimbeleta- Utururdinetako Lepoa- Cabana d'Ardané
Horari: 8.30-15h
Desnivell: +500 -850

Hem sortit de la Pierre de St Martin amb l'esperança que la meteorologia fes un tomb, però no ha estat així. 
Hem fet tota la baixada fins al refugi de Belagua amb una boira i un fred que semblava que fóssim en ple hivern! Després hem encarat la carena transfronterera amb clara direcció a aquest nuvolot que no marxa des de fa dos dies. Com que el camí estava senyalitzat amb una GR ens ha estat fàcil arribar a la Cabana d'Ardané. Fa molt fred i hem anat a fer llenya per escalfar-nos.
Ara ja som plenament al pirineu de Navarra, ja hem deixat enrere el Parc Nacional dels Pirineus i les seves altures.

Boira

Sabeu d'aquells moments que la vida agafa camins no volguts i fora de les teves previsions? Quan tot agafa un to de confusió i inestabilitat? Quan et costa de veure-hi amb perspectiva i distància?
Doncs és increïble com, quan no ets capaç de veure-hi en un radi de més de 20m al teu voltant, és en aquests moments quan desenvolupes sentits que mai t'imaginaries per ubicar-te: l'oïda per escoltar el soroll de l'aigua dels rierols, o per escoltar el soroll dels ramats pasturant; l'olfacte per sentir l'olor de llar de foc de les cabanes de pastor; i la intuïció que és la motxilla que portes per anar per la vida en moments que no saps ben bé on ets. És molt important en aquests moments abstraure't de tot prejudici i idea preestablerta, les decisions han de basar-se en les evidències per construir les hipòtesis, mai a l'inrevés. I mantenir la calma i el bon humor, que encara que et perdis les boniques vistes del camí has guanyat l'aprenentatge experiencial del que és caminar sense saber on ets.

Dilluns, 17 d'agost
Recorregut: Pont de Lamarech-Pierre de St Martin
Horari: 8.10-17.30h
Desnivell: +1200 -500

Ha sortit el sol

Diumenge, 16 d'agost
Recorregut: Ref d'Arlet- Coll de Saoubathou- Coll de Pau- bón de Archerito- Cabanes d'Ansabère- Pont de Lamarech
Horari: 8.10-16.30h
Desnivell: +450 -1500

Ha tornat a sortir el sol, com un bon diumenge, i hem pogut tornar a gaudir de les vistes magnífiques d'aquest Pirineu.
Durant el primer tram hem anat coincidint amb gent que feia la rute Camille, una d'aquestes circulars que es promouen des dels refugis.
Els camins del bestiar ens han fet despistar en algun moment, però ha estat  una jornada sense problemes d'orientació. Hem gaudit de les espectaculars Agulles d'Ansabère. Un cop arribats a les cabanes i atès que era d'hora, hem decidit baixar uns 6km per la pista fins al Pont de Lamarech, on avui farem de nou un vivac al costat del riu. Si us plau, que aquests núvols grisos que tapen tot el cel no siguin l'auguri d'una nit mullada.

diumenge, 16 d’agost del 2015

Perduts en la boira, però agafats de la ma

Dissabte, 15 d'agost.
Recorrsgut: Candanchú- Centre Pastoral- Sansanet- L'Espelunguère- Cabana Caillabère- Coll d'Acué- Coll d'Arlet- Refugi d'Arlet
Horari: 10.40-17.30h
Desnivell: +1100 -800

Hem sortit com dues princeses de l'hotel quan faltava no massa per les 11h (ole tu!) i quasi rodolant de l'esmorzar que acabàvem d'endrapar -un hotel no ens el tornarem a trobar en tots aquests dies i ho havíem d'aprofitar-. Avui l'etapa havia de ser una agradable i curta jornada, però els esdeveniments l'han convertit en una altra cosa.
Tot semblava meravellós i feliç: els núvols de pluja i la boira han començat a amainar; hem conegut un pastor que ens ha convidat a la seva cabana a fer un tast del formatge que ell mateix feia; dn el bos hem estat buscant ceps pels marges del camí i ens hem atipat de gerds dolços... Finalment hem arribat al suposat Coll de Lapachouaou i ens n'hem adonat que la vall que s'obria als nostres peus no tenia res a veure amb la que ens indicava el nostre mapa. Resum: ens havíem perdut. I la boira tornava a treure el nas. Sort d'un jove pastor que ens ha indicat que érem a la vall del costat. Hem pogut accedir a un pas entre les dues valls i pujant un altre coll hem anat a parar a 100m per sobre del refugi. No hem hagut de lamentar grans conseqüències a part d'alguna hora més de camí i alguns metres més de desnivell no previstos.
El refugi d'Arlet és petitó, bonic i poc concorregut a diferèncis de tots els visitats fins ara, serà perquè les altes cotes del Pirineu ja van quedant enrera.

divendres, 14 d’agost del 2015

Emboirats

Divendres, 14 d'agost.
Recorregut: cabana de Peyreget- Llac Castérau- coll de Moines- coll de Somport- Candanchú
Horari: 9-14h
Desnivell: +600 -800

Dia de pluja i boira. La boira que ahir entrava i sortia avui ha vingut per quedar-s'hi. Calia, doncs, orientar-nos bé a cada moment per no prendre'ns, tot i que de bon matí ja hem començat per un camí equivocat que hem hagut de recular.
Caminar amb pluja i boira no seria l'ideal, però pots arribar-hi a trobar el seu encant, hem intuït que ens hem perdut grans paisatges, però alhora disfrutes d'atmosferes força màgiques.
Hem arribat a Candanchú ben xops i amb molt fred, però ja ens hem refet, farem nit a un hotel i demà reprenem el camí. Candanchú és com un parèntesi de la ruta, un escenari bastant decadent... Bona nit!

El Midi d'Ossau

Dijous, 13 d'agost.
Recorregut: Ref d'Arrémoulit- Passatge d'Orteig- coll d'Arrious- Pont d'Arrious- Ref Pombie- coll de Peyreget- Cabana de Peyreget
Horari: 8.50-18h
Desnivell: +1000 -1300

Avui és un d'aquells dies dels que encara en queden molts per endavant. És d'aquells dies que et planteges si no era millor haver fet una travessa més breu i tenir més dies per estar apalancat a la platja. Tot i així no fas marxa enrera perquè saps perfectament que els dies que vénen per endavant donaran sentit a aquests moments que necessàriament han d'existir i que formen part de l'experiència del camí.
Ens hem llevat després d'una nit de llamps, trons, vent i pluja, d'aquelles per recordar. Dormíem a llit, dins un tendal annex al refugi que semblava que haguéssim de sortir volant.
Hem sortit del refugi passant pel Passatge d'Ordeig, un flanqueig força exposat de 25m equipat amb cablejat, un inici d'etapa amb un toc d'emoció. Hem baixat fins al Pont d'Arrious per començar la pujada fins al Refugi de Pombie, al peu del Midi d'Ossau -un altre d'aquestes imatges impactants de muntanya-. Com que hem arribat amb molt temps hem decidit allargar un pèl més la ruta i ens hem avançat fins la Cabana de Peyreget, una nova vista del Midi d'Ossau, on ja hem sopat i estem fent el nostre ritual de cada vespre abans d'anar a dormir: un te calentó i escriure l'entrada al diari de travessa -aquesta vegada amb paisatge boirós-.
Seguim sense cobertura, demà tenim previst arribar a Candanchú, on ens civilitzarem una mica.