Kolkata

Vaig agafar un tren de nit des de Varanasi per arribar a Kolkata. No se ben bé que m'atreia, però des d'abans d'arribar a l'India, tenia clar que volia arribar a Kolkata. Quan es va fer de dia, des de la finestra del tren vaig veure de seguida un paisatge molt mes tropical que el que havia vist fins llavors.
Kolkata, i Bengala en general, son les zones mes "rebels" de l'India, els anglesos ja ho van tenir clar i els van treure la capitalitat. La primera sensació (dins el context on m'estic movent, és clar) va ser d'entrar a una ciutat molt mes occidentalitzada que la resta, una ciutat molt mes fàcil i agradable, mes culta. És una ciutat amb una classe mitjana tradicionalment activa i present en molts àmbits.
Avui he anat a treballar amb els pobres dels mes pobres, aquells que no tenen res de res, he anat a una de les cases que va fundar Teresa de Calcuta i m'he passat al mati netejant roba, donant de menjar i conversant amb les dones acollides. M'hi estaré tots els matins mentre visqui a Kolkata. L'experiència és perfecta: les mirades i els somriures d'aquestes dones... Son dones que vivien al carrer abandonades, moltes han estat atropellades pels cotxes mentre dormien, d'altres cremades un cop el seu marit es va morir... Nomes acullen persones miserables dins la misèria, aquelles que no tenen cap vincle familiar enlloc del mon. Ha estat un dia molt bonic.