Varanasi m'ha semblat la ciutat mes bruta on he estat i resulta que és la mes santa de l'India. El que mes m'ha impressionat ha estat veure enmig dels carrers del mercat processons de gent amb els seus morts a braços portant-los cap a cremar o a tirar-los al riu Ganges. Al vespre hem agafat un petit vaixell que ens ha portat a veure el crematori. M'ha sorprès que enmig de tots els familiars dels morts no hi hagués dones, doncs es veu que no hi podem entrar per dues raons: la primera és perquè quan es va morir Shiva, la seva dona Sita es va tirar al foc en el moment del seu crematori; i la segona perquè plorem i llavors la flama no serveix de res, esta absolutament prohibit plorar en el crematori.
Nena! He fet un repàs a tot el que ens has anat explicant i déu n'hi dó! Per cert... la postureta té tela!
ResponEliminaAlba
Piliti, ja has arrivat al rovell de l'ou!! No solament veuràs els crematoris, jo vaig veure els que estaven a punt de morir, sentats o tirats a les escales del Ganges, suspirant per una mort feliç, encara de recordar-ho se'm possa la pell de gallina. Tullits, leprosos i sols molt sols. I pensar que no pots fer res, és la seva religió, les seves creences, fins i tot la seva gent els deixa morir, i que tu no ets ningú per pensar d'una altre manera. Prend aire i desitja llum per aquesta humanitat tan imperfecta. Carme
ResponEliminaHola, guapa! Les fotos que acompanyen les teves narracions són increiblement boniques i significatives, per si soles parlen.
ResponEliminaVeig que has agafat ja l'essència de "l'altra mirada" ... de tantes mirades.
Et sento amb tota la maquinaria de la nostra percepció corporal en alerta, expectant, receptiva, oberta, fruint i recollint del teu fantàstic gran viatge que et vas fent al teu gust i mida. És com un fer-se la seva pròpia història, oi?.
Quin goig, Pilar! Omplint-te i buidant-te. Compartint unes maneres de pensar, sentir i fer ben diferents. L'era de la multiculturalitat i tu de ple. Protagonista i espectadora.Tot un privilegi, nena!
Et sento plena de tot! Endavant Pili que encara tens molt per descobrir i disfrutar, al minut, al moment, que el temps és un invent! Un petó ple d'estima, Mª Lluïsa.