dilluns, 6 d’octubre del 2008

L'altra cara de la pel.licula


Avui m'he estat llegint el bloc i veig que li fa falta el component de les coses "lletges" dels indis. Segurament faig un exercici de generalització massiva, però hi ha una part que penso que també explica la realitat.
L'espiritualitat és un dels elements bàsics d'aquest país, i com a tal també és aprofitada per treure coses dels turistes. Quan t'estan venent la moto son les persones mes simpàtiques del mon, un cop veuen que de tu no en trauran res passen a ser antipàtics i fins i tot t'insulten amb un simpàtic "pakistan". Sempre intenten prendre't el numero i te'l prenen, ens tenen molt clitxats i saben exactament amb quines paraules enredar-te en funció de l'aspecte que fas. Una de les enredades que els agrada utilitzar amb mi és dient-me: "ets una bona persona, se't veu a la teva mirada, tens un bon esperit, un bon karma, ets una dona forta, tu i jo ja som amics. Però et veig tensa, estàs tensa, necessites un massatge?", en general son homes els que m'ho diuen, és clar. Una altra enredada és als voltants de llocs sagrats, et demanen 200 rupies per ajudar als mes pobres, en cas que no ho facis no tindràs un bon karma. Quan els demanes una cosa i ells no en poden treure cap profit, les indicacions que et donen son les mínimes i sense cap mirament continuen jugant a cartes a l'ordinador. Els indis son molt competitius i molt gelosos, quan et descobreixen no volen compartir-te amb ningú mes, passes a ser de la seva propietat d'una manera exagerada. Tambe son molt impacients i mai respecten les cues. Tant els homes com les dones escupen gargalls a qualsevol racó i moment, i tenen les dents molt brutes perquè es passen el dia mastegant no se ben bé què d'un color ronyós, es tiren rots quan els saludes i els homes es rasquen els ous mes assíduament que els catalans.
Malgrat tot això, de debo que son persones extraordinàries, quan algú te l'ha fotut i entres en una etapa de plena desconfiança, no saps ben bé perquè, però apareix una altra persona a la teva vida per la qual dius: "val la pena tornar-los a donar una oportunitat!"

2 comentaris:

  1. Be, Pilar, ara m'has tranquil•litzat perquè creia, i no t'he dit res, que només veies una vorera del riu i ara, per fi, ho has dit, hi una altra gens bonica, que també exerceixen entre ells. Aquestes costums tan poc espirituals maltracten molt les gens més humils, per dir-ho suau, entre ells. Ara cal que quan arribis a Bombay i continuïs analitzant la resta dels indis, el rics, els molt rics i podràs veure el mapa complert.

    T’hi esperem de tornada, més maca i més sabia. Carme

    ResponElimina
  2. Estem esperant el teu retorn, encara que pel que expliques es fa curta la teva estància a l'India.
    Es maravillós saber que et frape tot el que veus i sents.Les savieses que aprens i el que nosaltres llegim ens fan veura un món que és difícil entendre'l i canviar-lo. Sentint la gent que ha estat aquí no pots entendre com enmig de tanta riquesa en molts ambits (medecina, agricultura,política,industria,turisme...)pugui haber-hi la pobresa més extrema que es pugui imaginar.
    Endevant Pilar, volem sentir la teva veu i vull veure el pic vermell que portas al front
    La família t'espera
    Un petó molt gros
    la mare en nom de tots.

    ResponElimina