Els nostres amics de camí

Volem dedicar una entrada al bloc als companys de camí en aquesta travessa, s'ho mereixen. Hem conegut molta gent, amb alguns tan sols hem intercanviat quatre paraules, d'altres ens hem anat trobant al llarg d'uns quants dies. Aquí en volem destacar aquests:
En Rambo. Personatge de pell curtida i posat salvatge, aparença insociable, però amb un gran interior. Està travessant el Pirineu des d'Hendaia fins el Cap de Creus i, de tant en tant la seva xicota l'acompanya. Com que no en té prou amb el recorregut marcat, es dedica a pujar els 3.000 que li queden "a prop".
L'inspector Clouseau i el seu equip. Una expedició de 5 membres: el pare, el fill, la parella del fill i 2 cabirols de 25 anys. Entrenyables, divertits, peculiars i, com no, francesos. Uns grans companys que van acabar la travessa a Andorra. Els hem trobat molt a faltar.
L'alemany solitari. Un personatge amb qui vam coincidir-hi 15 minuts al peu del Refugi del Montroig. Impassible va arribar amb la seva motxilla i barret després d'una tormenta. Es va liar un cigarret, se'l va fumar, va compartir amb nosaltres 4 coses de la seva aventura desdel País Basc i va reprendre, simple i senzillament, el camí. Ens vam retrobar al peu del Canigó i vam coincidir unes quantes jornades més.
El trompetista. Un francès d'origen italià. 78 anys, xerraire més que en Subi. Gambava com un animal, ens va avançar a la pujada al Coll d'Eina i ens va prometre que passés el que passés dalt el Noufonts ens esperaria tocant la trompeta, i així va ser.