diumenge, 19 d’agost del 2012

D'Andorra a la Cerdanya passant pel Capcir

Escrit el dissabte 18 d'agost
Fa molts dies que no escrivim, és difícil trobar zones wifi per la muntanya... Intentarem fer un resum de les darrers 4 jornades.
Al Serrat ens van visitar la meva família des de Fórnols, vam dinar i sopar junts. La veritat és que fa il.lusió de tant en tant trobar-te amb la teva gent...ja ens ha passat quan vam trobar-nos amb en Marcos i la Marta a la Vall de Cardós. Del Serrat vam travessar mig Andorra fins a la Vall d'Incles, l'etapa va ser molt llarga i vam acabar bastant baldats. Jo em vaig reconciliar amb Andorra, realment té valls molt boniques, com la de Sorteny fins el Coll de Meners. Enmig d'aquesta etapa vam estar amenaçats per uns núvols tormentosos i amb ganes d'emboirar-nos el camí. A Incles vam dormir sota el porxo d'un xalet pel fred i per si un cas la pluja.
D'Incles vam anar fins al Pas de la Casa i, quina millor manera d'acomiadar-nos d'Andorra "gaudint" de la seva bogeria consumista en el parc temàtic del Pas de la Casa. D'aquí vam anar al Coll de Pimorent i ja vam entrar al Capcir. Vam dormir en un alberg on nosaltres érem els únics hostes, una tal Isabelle d'origen andalús ens va premiar amb les seves abundants degustacions culinàries. Havíem d'estar preparats per l'etapa reina de l'endemà.
L'endemà, doncs, ens vam despertar tot nerviosos, era el dia D. El dia en què havíem de treure'ns l'espina clavada de fer el Carlit (2 intents fallits en els darrers 2 hiverns). L'etapa era llarga, però estàvem il.lusionats, ara bé, a mida que ens acostàvem a aquell gran bloc de pedra, les cames ens tornaven a tremolar i ens sentíem petitons petitons. Finalment, però, vam coronar el Carlit (2.921m)! A la baixada cap a les Bulloses ens vam regalar un magnífic bany a les aigües de l'Estany de les Dugues a 2.280m. Vam sopar al refugi al costat d'un francès simpàtic amb qui vam establir converses de muntanya i la vida i vam fer un vivac a la "belle etoile".
Avui ha estat etapa de connexió entre el Capcir i l'aproximació a l'olla de Núria passant per Eina, on ara mateix estem fent un vivac en un balcó de la seva preciosa vall. Bona nit!
La foto que pengem és a dalt el Carlit.

2 comentaris:

  1. Pilar i Jordi ens agraden molt aquest comemtaris que ens feu arrivar, i ens ha fet molta il·lusió veure-us a tots dos en aquesta fotografia. Se us veu molt aixerits, ningú diria que porteu tants quilòmetres fets. Rebeu una forta abraçada. Claudina i Jordi

    ResponElimina
  2. Que bonic el pirineu Català, hi ha mil indrets per descobrir i tenim una gran varietat de flora i fauna! Jo sempre visito la web de me gusta compartir catalunya ja que hi ha molta informació sobre la zona, rutes, excursions, hotels, cases rurals... genial!

    Anna

    ResponElimina