Núria, el Canigó i avall que fa baixada

Des de la Vall d'Eina vam pujar per carenar l'olla de Núria. És encantador caminar per dalt de Núria, llàstima que va estar tapat tot el dia, fins i tot ens van caure algunes gotes de pluja i no ens va permetre gaudir de les vistes... Vam arribar al refugi d'Ulldeter i ens vam fer un banyet al riu, com ens agrada!!!!!
L'endemà vam fer l'aproximació cap al Canigó, caminant dalt d'un altiplà fins al refugi de Marialles. A Marialles vam dormir a la cabana lliure just al costat del refugi que, per cert, tot i demanar-los que buscàvem allotjament lliure no ens van indicar l'existència d'aquesta cabana a pocs metres d'on ells eren.
I bé, un nou dia important: l'ascenció al Canigó! La pujada per Marialles força transitada, ara bé, quan vam arribar a dalt ens va semblar que tanta gent ensorraria aquell cim. Per això vam decidir baixar de seguida cap a Cortalets. A Cortalets vam menjar una bona omelette i vam continuar el camí fins a la bonica i restaurada cabana al peu del Canigó, Abric del Pinatell. El camí fins allà va ser preciós i molt poc transitat, vorejant tota la falda del Canigó, és el que anomenen el Balcó del Canigó. Un cop al refugi, després de sopar es va esdevenir un moment màgic: en Subi va gaudir d'una vetllada kumbaià! Sí, sí, vam estar cantant i tocant la guitarra amb unes companyes alemanyes que també dormien a la cabana. Jo, encantada, és clar...
El dia següent ens dirigíem cap a Amélie-les-bains, a 220m, feia setmanes que no estàvem tan baixos. Un poble que no ens va agradar gaire, la veritat, en Subi voldria utilitzar paraules més gruixudes, però no ho faré.
A Amélie vam sopar i aquella mateixa nit vam reemprendre la marxa amb els frontals muntanya amunt. A mig camí vam dormir enmig del bosc, de manera que vam tenir la companyia d'insectes de tot tipus que van impedir que tinguéssim un son plàcid. I aquest matí ens hem llevat i hem vist que les formigues havien colonitzat l'interior de les nostres motxilles en busca de menjar.
Avui ha estat el dia de travessar la frontera que ens van imposar i hem arribat al bonic poble de La Vajol, a l'Alt Empordà. Hem passat pel Coll de Lli, per on el president Companys va creuar la frontera cap a l'exili. Ara mateix ens estem prenent uns macarrons de Ca la Conxita, un encant de família, ens han acollit de meravella.

La foto d'en Subi kumbaià