Trepitjant Andorra

Ja hem entrat a Andorra. En els darrers dos dies hem anat del Pla de Boavi a El Serrat, a la parròquia d'Ordino.
Al Pla de Boavi vam dormir altre cop en una cabaneta, aquesta vegada amb companyia, la d'un esquirol que ens va acollir a casa seva. Feia molts anys que no passava per Boavi, realment és un lloc preciós.
Del Pla de Boavi vam anar al Refugi de Vallferrera per Baborte, sota l'ombra de la Pica d'Estats. Vam fer nit a Vallferrera: un bany al riu, una dutxa i un bon sopar...mmm...quin menjar! Deliciós!
Avui hem sortit de Vallferrera, hem pujat pel Port de Boet, un camí molt agradable, i hem entrat a Andorra pel Port de Rat, just a tocar de les pistes d'esquí d'Ordino-Arcalís. A l'estiu és molt desolador un paisatge de pistes d'esquí, sobretot després de dies de colls, valls, estanys, cims tan bonics...
Comencem a notar que anem agafant el ritme, les pujades ja no ens treuen tant d'alè com els primers dies, no obstant peus i genolls encara es van ressentint dels desnivells acumulats.