dimecres, 24 de setembre del 2008
La lluita amb els animals
Des que estic per aquí que encara no havia aparegut cap escarbat al meu viatge. Doncs avui ha estat el dia. M'estava dutxant a plena consciencia quan de cop he vist aquella cosa negra al terra. Passant absolutament dels preceptes religiosos indus, he agafat un pot i l'he esclafat sense pensar-m'ho ni un moment. Potser ha pagat la culpa que no tenia, però és que ahir els mosquits em van matxacar viva, no paro de rascar-me en tot el dia i necessitava desfogar-me. Segurament estava predestinat a aquest final i ja es deu estar reencarnant en algun altre esser viu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Veig que t'asembles a la mare amb això dels bitxos. Jo tambè els esclafo i si és reencarnan que no tornin a mi
ResponEliminaT'escric des de el teu ordinador, saps que el meu està xungo.Que ets una mica tastaolletes és ben veritat, però així vas entrant en els coneixements de les coses hi han moments que pots frenar.
"malgrat llur vell combat l'amor ompli el seu cos generós,trobin camins de vell anhels..."
Que no et caigui la crosta de l'autoprotecció que és important arribar sencera a casa.
Saps que et recordem molt
mare i fami.
oh! Cruel!!!
ResponEliminaNo paris d'escriure!