El Temple Daurat

Ahir vam arribar a Amritsar després de mes de 7 hores en tren. El tren ja és tota una aventura, però vaig acabar bastant cansada. Em pensava que a Amritsar tot seria una mica mes tranquil, que el caos circulatori i el soroll disminuirien, però no! No ha estat així, Amritsar és una ciutat india i no pot decebre'ns i escapar-se del caos com si res. Amritsar esta a la província del Punjab (d'on son molts dels indis que viuen a Barcelona), és el territori on hi viuen la major part de sikhs. Aquí hi ha el Temple Daurat, un lloc de pelegrinatge impressionant, milers i milers de persones hi venen cada dia. Aquest temple acull de manera gratuïta tots els peregrins siguin de la religió o nacionalitat que siguin i nomes accepten donatius. Els menjadors comunitaris son enormes, ahir vaig anar-hi a sopar, però el menjar d'aquí m'esta costant molt i vaig haver de fer un sobresforc per acabar-me l'arros. També estic dormint a les habitacions d'acollida, hi fa una mica de calor, els llits son una mica durs i ens visita un petit ratolinet, però esta forca net, la veritat és que podria ser molt pitjor. Entrar al Temple em serveix de refugi, és un lloc molt tranquil on s'hi respira molta clama, i això -us ho asseguro- és un be molt preuat per una estrangera com jo enmig de l'India. El mes curiós de tot plegat és com poden tenir aquests espais de pau al costat del caos mes extrem, em costa molt d'entendre aquest contrast.